Ressenya: La Fuerza

Christina Aguilera estrenava divendres el seu nou EP La Fuerza. És el seu segon disc en castellà que arriba 22 anys després del primer, Mi Reflejo, que era una barreja de traduccions d'algunes cançons del seu àlbum debut i altres de completament noves. La Fuerza inclou 6 cançons, entre les quals hi ha col·laboracions amb Nicki Nicole, Nathy Peluso i Becky G d'una banda i Ozuna de l'altra.La primera cançó del disc es diu Ya Llegué i és una cançó de pop urbà relativament suau que fusiona sons electrònics amb les síncopes del reggaeton a la producció. No està malament, però tampoc no acabo trobar-hi res que la faci destacar. El moment en què fa una picada d'ull al seu primer número 1 Genie in A Bottle és el meu preferit de la cançó. A continuació tenim Pa Mis Muchachas, que Christina Aguilera va estrenar el passat mes d'octubre com a primer avançament del disc. Hi podem trobar Nathy Peluso, Nicki Nicole com a artistes convidades, però les seves aparicions son tan breus (i, excepte la de Nicki Nicole) passen tan desapercebudes que sembla que únicament hi siguin per donar sentit al títol de la cançó. Malgrat això, em sembla una cançó bona, tot i que com a primer senzill del projecte m'hauria agaradat alguna cosa més potent.

La tercera pista de l'EP és la balada Somos Nada, que també va sortir com a senzill fa alguns mesos. Crec que és l'estil de cançó en què tothom pensa quan es parla de Christina Aguilera, així que hi havia d'haver una en aquest disc. El calc de l'anglès que ja podem veure al títol mateix de la cançó em fa una mica de mal a les orelles, però més enllà d'això no està malament. Seguim amb la segona col·laboració i actual senzill del disc: Santo, que té a Ozuna com a artista convidat. És un reggaeton pop amb una producció electrònica bastant potent. Sona a èxit i no només és la millor cançó del disc, sinó que em sembla el millor senzill del que portem de 2022. Como Yo és una altre reggaeton amb una producció estrident. Clarament la més fluixa del disc, en la meva opinió. Per acabar tenim La Reina, una ranchera en què Aguilera pot lluir la seva veu.

La Fuerza és un EP més que correcte si el comparem, per exemple, amb el projecte en castellà que Selena Gomez va estrenar l'any passat. La veritat és que malgrat no ser particularment fan de Christina Aguilera, aquest EP m'ha deixat amb ganes de més. En principi, en els propers mesos arribarà més música de la cantant estatunidenca en aquesta direcció, que en aquesta ocasió ha decidit anar-la treient més a poc en lloc de treure un àlbum. Suposo que, en part és per poder donar més recolzament visual al disc: de 6 cançons que trobem en aquest EP, 3 ja tenen videoclip. Així que haurem d'estar atents als propers llançaments de la cantant de Liberation.