Born To Die celebra el seu desè anniversari

El 27 de gener del 2012 va arribar a les botigues de discos d'arreu del món un dels albums més exitos si influents de la dècada passada. El debut d'una artista amb un so gairebé oposat al que es podia trobar a les llisets d'èxits aleshores, però que va inspirar una fornada d'artistes noves que es donarien a conèixer en els anys següents i que encara podem trobar encapçalant llistes avui en dia. Com no podia ser d'una altra manera, parlem de Born To Die de Lana del Rey.

Malgrat que aquesta cantautora estatunidenca ja havia publicat diversos discos de manera independent i fent servir diversos àlies (Lizzy Grant i May Jailer), Born To Die no només va ser el primer projecte que estrenava amb el suport d'una discogràfica, sinó que també va se el primer llançament que feia amb el nom amb què avui el dia tothom coneix aquesta artista nascuda a Nova York amb el nom d'Elizabeth Woolridge Grant.

A principis de setembre de 2011, Lana del Rey va publicar Video Games, el primer senzill que publicava, com ja hem dit, amb el suport d'una discogràfica. Un suport bastant limitat aleshores, com podem veure en la enorme diferència de pressupost del videoclip que va acompanyar aquesta primera cançó i les autèntiques superproduccions audiovisuals que van acompanyar posteriors senzills del disc com podem ser National Anthem o Summertime Sadness. Tot just un mes després, a l'octubre, Lana del Rey va estrenar una segona cançó del disc, Blue Jeans, que en un primer moment va apareixer com a cara B de Video Games en el seu format físic.

Video Games va obtenir uns resultats excel·lents a nivell comercial als quals molts pocs senzills de Lana del Rey s'han aconseguit apropar. Es va poder posicionar entre les deu primeres posicions de les llistes oficials dels mercats més importants d'europa: va arribar al número 2 de la llista francesa i al 9 al Regne Unit. A principis de desembre del 2011, Video Games va arribar al número 1 a Alemanya. No noés ha estat l'únic senzill de Lana del Rey que ho aconseguit, sinó que només una cançó posterior (Summertime Sadness) va aconseguir arribar al top 10 en aquest país.

El segon senzill oficial del disc va ser la cançó amb qui comparteix títol. Va sortir a mitjans de desembre de 2011 i ho va fer acompanyada, aquest cop sí, d'un videoclip amb molt pressupost i bastant espectacular. Lana del Rey va filmar part del videoclip de Born To Die al castell de Fontainebleau, situat uns 50 quilòmetres al sud de Paris. Uns mesos més tard, va recuperar Blue Jeans, ña cançó que inicialment havia estrenat com a cara B del seu primer senzill. Va ser publicada com a tercer senzill oficial en diversos mercats i a mitjans de març en van estrenar el seu videoclip oficial.

Tot i que Lana del Rey és dels Estats Units i, a més, la seva música està plena de referències a la cultura popular de mitjans del segle XX al seu país, els primers senzills de l'artista van funcionar molt millor a les llistes europees que al Hot 100: Video Games no va aconseguir passar de la posició 91 de la llista de Billboard i Born To Die i Blue Jeans ni tan sols van aconseguir entrar-h

La següent cançó de Born To Die en rebre el seu videoclip oficial va ser Summertime Sadness, que també va ser escollida com a senzill en diversos mercats. Clarament, una de les cançons més memorables de tota la seva discografia. Més d'un any després, el juliol del 2013, va sortir la remescla que Cedric Gervais en va fer, que portava Summertime Sadness a un so EDM que gairebé resultava contradictori amb l'atmosfera melancòlica de la cançó. Aquesta remescla va escalar el hot100 a poc a poc fins assolir el número 6, cosa que la va convertir en el primer i únic senzill de Lana Del Rey en arribar al top10 als Estats Units.

Aquesta remescla de Cedric Gervais també va ser premiada a l'edició del 2014 dels premis Grammy, un honor que Lana del Rey encara no ha aconseguit amb cap de les seves cançons ni cap dels seus discos. No obstant això, a molts fels seus fans, aquesta remescla no els acaba de convèncer. I segons asseguren algunes fonts, a la mateixa autora de la versió original, tampoc.

National Anthem va ser l'última cançó de Born To Die que va rebre el seu videoclip corresponent. I, a més, va ser el més ambiciós de tot: comença amb Lana del Rey recreant el moment en què Marilyn Monroe va cantar Happy Birthday al president estatunidenc John F Kenney. I a la resta del videoclip, veient a l'artista posant-se en la pell de la seva esposa Jacqueline, mentre que el raper A$AP Rocky es posa en el paper del president. El 2019, Billboard va qualificar el videoclip de National Anthem com l'onzè millor de la dècada dels 2010.

I és que tot i que el pas del temps ha acabat donant la raó a Lana del Rey i ha fet innegable la qualitat i l'impacte que va tenir aquesta etapa de la seva carrera, la rebuda que va tenir aleshores no va ser del tot bona. La revista Rolling Stone va puntuar Born To Die amb 2/5 estrelles, qualificant el disc d'avorrit i dient que "l'artista no estava preparada per fer un disc encara". Born To Die (ni cap dels seus senzills o videoclips) tampoc va aconseguir cap nominació als premis Grammy, tot i que Lana del Rey si que va triomfar als Brit Awards: el 2011 va ser premiada com l'artista revelació internacional de l'any i el 2012 com l'artista femenina internacional de l'any.