Comencem parlant de Watercolor Eyes, la cançó que Lana del Rey publica avui com a part de la banda sonora d'Euphoria. És una balada amb una instrumentació minimalista i una interpretació vocal molt suau (massa, pel meu gust). No és una mala cançó, però no m'ha semblat que tingui res que la faci destacar (en les primeres escoltes, si més no). Però d'altra banda, tot fa pensar que és una cançó que va fer per algun dels seus discos recents però que va quedar-ne fora per algun motiu, i m'alegro que hagi trobat una manera de publicar-la.
Amb només 17 anys però el suport d'una gran discogràfica, Gayle ha aconseguit tenir la cançó més escoltada arreu del món amb el seu superèxit ABCDEFU. Fa un parell de dies ens presentava la seva nova proposta, Ur just horny, que segueix amb el so pop rock d'ABCDEFU.
Una altra de les artistes que avui ha estrenat nova música és Inna. Només dues setmanes després del llançament del seu nou disc Champagne Problems, avui arribava a les plataformes digitals un nou senzill anomenat Lalele. És una cançó en romanès que interpola la cançó del mateix nom que Luigi Iunescu del 1980. A banda de la diferència d'idioma, també aposta per un so radicalment oposat al slap house genèric de Champagne Problems, amb una producció que recorda al hip-hop clàssic. En la lletra de la seva versió, Inna inclou una referència a la seva pròpia cançó Iguala. La veritat és que últimament els llançaments d'Inna sembla que no tinguin cap més d'organització, però en tot cas m'alegro de tenir una cançó inèdita tan poc després d'un disc que em va deixar tan indiferent.
En els últims dos anys gairebé no hem pogut escoltar noves cançons de Charlie Puth, però el retorn de l'autor de How Long i Attention ja és una realitat amb el seu nou senzill Switch. És una bona cançó, però trobo que tenint en compte que d'aquí a pocs mesos es compliran 4 anys des del seu últim àlbum, m'hauria agradat veure'l presentar alguna cosa totalment diferent.
Christina Aguilera estrena avui el seu nou EP La Fuerza, i el senzill amb què el segueix presentant és una col·laboració amb Ozuna anomenado Santo. Els dos anteriors avançaments del projecte no em van entusiasmar particularment, però he de dir que Santo m'ha sorprés positivament. Fins i tot hi trobo a Ozuna més encertat del que és habitual. És un reggaeton pop amb una producció electrònica que recorda a l'estil amb el que artistes com Becky G lideraven llistes d'èxits el 2017 i el 2018. I això no és necessàriament una cosa dolenta: la fa destacar i sonar fresca en un gènere com el reggaeton, que sovint peca de monòton.
Per acabar voldria comentar Plz don't waste my youth, la nova proposta d'Au/Ra que a més és el primer avançament del seu nou treball discogràfic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada