Remescles 14/1

Avui toca comentar noves remescles per a senzills de The Weeknd, Afrojack amb Steve Aoki i Sean Paul amb Sia.

Avui arribava a totes les plataformes digitals el primer dels dos EPs de remescles que rebrà No Beef d'Afrojack amb Steve Aoki i Miss Palmer. Una decisió força estranya tenint en compte que la versió original d'aquesta cançó, que va ser tot un èxit en el seu dia, va sortir a finals de 2011. Però no em desagrada la idea de recuperar algun clàssic de la música electrònica de la dècada passada de tant en tant i donar-li una nova vida amb noves remescles, cosa que en els últims anys han fet Robin Schulz amb el seu Prayer in C, Nicky Romero amb Toulouse i, més recentment, David Guetta amb Titanium. Divendres que ve arribarà el segon volum de remescles.

Spinnin' Records · Afrojack & Steve Aoki - No Beef (feat. Miss Palmer) [REMIXES pt. 1]

La primera remescla que trobem en aquest nou llançament és la del trio britànic Goodboys, que porta No Beef al house midtempo habitual en la seva música. També tenim una nova remescla feta pel propi Steve Aoki, que es manté bastant fidel a l'original però que acaba amb un drop house clàssic que m'ha encantat. Malgrat el contrast entre totes dues, el so dirty dutch de la original i l'elegant percussió del house clàssic encaixen increïblement. Llàstima no arribi fins el minut 2.30. La tercera versió de l'EP és la que ha produït Lum!x, que aposta per un drop big room bastant contundent i que en el primer drop juga amb la vocal d'una manera que frega la frontera amb resultar desagradable. La part entre els dos drops, que no té res a veure amb la producció de la original, m'ha agradat força. Per acabar, tenim la remescla de Riot Ten i Crankdat, que porta No Beef a un so entre el dubstep i el hardstyle. El segon drop es deixa escoltar, però el primer m'ha semblat, francament, difícilment suportable.

Passem ara a parlar de The Weeknd, perquè a mitjans d'aquesta setmana (i, per tant, només  dies després de publicar la versió estàndard de Dawn FM), The Weeknd va reeditar el seu nou àlbum amb tres pistes addicionals: Moth To A Flame, una remescla per a Take My Breath i una altra per a Sacrifice. Les primeres remescles oficials per a totes dues cançons.

Els encarregats de remesclar Take My Breath, han estat el duo italià Agents of Time. Han portat el senzill de presentació del disc del synthpop vuitanter a un so trance que no només sorprén, sinó que sona molt bé.

L'altra remescla és la que Swedish House Mafia han fet de Sacrifice, una cançó que, com possiblement ja sabreu, ells mateixos han produït en la seva versió original. I potser és per això, però el cas és que aquesta remescla no s'alunya gaire del so de la versió original. La percussió es manté en la mateix línia i si bé es cert que tenim una línia de baix diferent, segueix sent molt semblant a la que podem trobar a la versió original de Sacrifice. Justament el que sí que han eliminat és el piano de la pre-tornada, que era el que més m'agradava de la producció original. El que no m'agrada és que el nivell d'intensitat es manté molt similar al llarg de tota la remescla: tenim una part instrumental després de les tornades, però no és un drop.

A principis de setembre, Sean Paul i Sia van estrenar la seva nova col·laboració Dynamite, que avui ha rebut les remescles de Bank & Ranx. Tot i que es queda lluny de ser la millor producció del duo canadenc, no està gens malament.