Ressenya: An Evening With Silk Sonic

Bruno Mars i Anderson Paak estrenaven divendres el seu disc conjunt An Evening With Silk Sonic, un projecte que van anunciar a finals de febrer, i que ens han avançat amb els senzills Leave The Door Open, Skate i Smoking Out The Window. El primer ha estat un dels èxits de l'any, però els altres dos han passat totalment desapercebuts.

A la primera pista del disc trobem una intro de poc més d'un minut de duració que ja havia aparegut com a cara B al senzill de Leave The Door Open. Aquesta introducció té una funció molt clara: crear la il·lusió que el que ve a continuació és un concert (o un especial televisiu) i no un àlbum d'estudi. Just a continuació arriba, precisament, Leave The Door Open, que no només va ser el senzill de presentació d'aquest àlbum, sinó que també va ser la primera col·laboració que Bruno Mars i Anderson Paak van publicar. És una balada R&B que marca la tònica del que serà el conjunt del disc prou bé. 

En general, es pot dir que Leave The Door Open ha estat tot un èxit, amb més de 620 milions de reproduccions a Spotify i més de 430 milions de visualitzacions al seu videoclip oficial a YouTube. Però ha obtingut resultats molt desiguals en els diferents mercats musicals: ha estat un èxit enorme als Estats Units, convertint-se en el primer número 1 d'Anderson Paak i el vuitè de Bruno Mars, en bona part gràcies a una immensa presència radiofònica. No ha funcionat tan bé a Europa: no va passar del #20 al Regne Unit, del #26 a França i del #72 a Alemanya. La primera cançó nova del disc arriba just a continuació: Fly As Me manté el so retro de la resta del disc, però és una cançó més animada i més enganxosa. Tot i que moltes de les cançons del disc recorden a l'essència del disc 24k Magic, aquesta segurament és la que s'hi apropa més. After Last Night és una altra balada R&B, que no aporta res que no trobem en altres cançons del disc més encertades o que ja hàgim vist en anteriors propostes de Bruno Mars. I sincerament, se'm fa una mica llarga.

Smoking Out The Window és el tercer i actual senzill d'An Evening With Silk City, que va arribar a les plataformes digitals acompanyada del seu videoclip a principis d'aquest mes. Veurem si en les properes setmanes això canvia, però de moment la rebuda d'aquest nou senzill a nivell comercial està sent força freda. I, francament, a mi tampoc m'entusiasma gaire. A continuació arriba Put On A Smile, una altra balada R&B que no és gaire diferent de Leave The Door Open. Malgrat això, de les diverses cançons del disc que van en aquesta direcció, Put On A Smile ha estat la meva preferida. La setena cançó de l'àlbum de Silk Sonic és la que es diu, precisament, 777. Sense perdre l'essència de la música dels anys 60 i 70, té un caràcter més rítmic i un cert enfocament al hip-hop que recorda més a l'estil de la música d'Anderson Paak que a la de Bruno Mars.

Skate és l'últim dels senzills del disc que ens faltava per trobar, estrenada originalment del 30 de juliol. Tot i que tampoc ha funcionat gens bé a nivell comercial, em sembla la millor de les tres cançons que Silk Sonic han estrenat com a senzills. I, segurament, també la millor del disc. Per acabar, tenim Blast Off, un altre mid-tempo R&B que em deixa bastant indiferent.

Cap dels tres avançaments del projecte m'havien entusiasmat massa, així que les meves expectatives per aquest disc no eren gaire altes. I tampoc no puc dir que An Evening With Silk Sonic m'hagi agradat més del que m'esperava. El projecte conjunt de Bruno Mars i Anderson Paak és un disc amb un caràcter totalment desenfadat, un homenatge a la música dels anys 60 i 70 que tant ha inspirat a aquests dos artistes. En unes altres circumstàncies, diria que és un disc o projecte secundari, com quan un artista fa la banda sonora d'una pel·lícula o un disc de versions: no es poden comparar amb els seus albums d'estudi pròpiament dits i tampoc no passa res si no t'acaben de convèncer. Però en el cas de Bruno Mars, tenint en compte que An Evening With Silk City arriba més de 5 anys després de l'últim disc de hawaiià, se'm fa difícil veure-ho d'aquesta manera. Encara més quan venim d'una tendència on cada disc de Bruno Mars és menys bo i té menys contingut que l'anterior.

A banda d'això, un altre aspecte que crec que ha afectat la meva percepció del disc ha estat com n'han allargat la promoció, encara més si tenim en compte allò que ha acabat sent. No hauria d'alterar com percebem la música, però a tots ens passa. Si fem una repassada ràpida a la línia del temps del disc, Bruno Mars i Anderson Paak van anunciar el seu disc conjunt l'última setmana de Febrer (vuit mesos i mig abans del seu llançament). Van estrenar-ne el primer avançament (Leave The Door Open) la setmana següent, és a dir, la primera de març. Leave The Door Open va funcionar molt bé a les llistes dels Estats Units, sobretot gràcies al suport de les ràdios, i la van presentar en diversos esdeveniments televisats. En una d'aquestes actuacions, Silk Sonic van assegurar que no treurien cap altra cançó fins que Leave The Door Open no caigués fora del top10 del Hot 100 estatunidenc. Una decisió de màrqueting respectable, suposo, però unes declaracions poc encertades per fer als fans que portaven tant de temps esperant nova música. No va ser fins que gairebé havien passat cinc mesos des de l'estrena de Leave The Door Open, que van estrenar una segona cançó: Skate, que no va funcionar gaire bé a nivell comercial. Suposo que, en bona part, va ser perquè quan va arribar, la majoria dels fans (entre els quals em compto a mi mateix) ja haviem perdut tot l'interès en aquest projecte. I després d'allargar-ho tant, encara ens trobem que An Evening With Silk Sonic només compta amb vuit  cançons i amb prou feines es pot considerar un àlbum.

Anderson Paak i Bruno Mars són dos grans músics, i en aquest disc mateix podem trobar detalls que ens ho recorden. Però això no és incompatible amb el fet que sigui un disc poc memorable, que es pot arribar a fer monòton i fins i tot avorrit, malgrat la seva brevetat.