S'apropa el moment de les llistes de final d'any, però abans toca repassar, com sempre, els deu millors senzills que ens ha deixat el mes de novembre.
Aquest divendres, Eladio Carrión estrenarà el seu nou disc Sauce Boys 2 i una de les cançons que hi apareixeran serà aquesta col·laboració amb el porto-riqueny Jay Wheeler. Aquest senzill aposta per un so pop-rock totalment allunyat del so urbà que predomina en la música d'aquests dos cantants. Però malgrat això, tots dos encaixen perfectament en aquest estil i aconsegueixen un so molt més fresc del que haurien aconseguit amb un reggaeton o un trap.
9. Nicky Romero - Why Do I Call You
Un altre artista que s'ha allunyat totalment dels seus estils habituals és Nicky Romero, que fa tot just uns dies estrenava Why Do I Call You. És una cançó dance suau, amb molt protagonisme de la veu. L'única producció del neerlandès a la que s'assembla és Sometimes, la col·laboració amb DallasK que va estrenar fa un parell d'anys. No és un dels llançaments més memorables de la ja extensa carrera de Nicky Romero, però tampoc està gens malament.
Cinc mesos després que Chris Lake l'estrenés i després de convertir-se en un dels punts àlgids dels seus sets des d'aleshores, el DJ/productor britànic finalment publicava oficialment la seva esperada col·laboració amb Grimes. A Drug From God és una producció electro house contundent i explosiva, coronada per una interpretació vocal monòtona de l'artista canadenca, que també ha coproduït aquesta cançó.
Després de l'èxit Easy On Me, Oh My God ha estat la cançó escollida per Adele i el seu equip com a segon senzill oficial del seu nou àlbum 30, el quart de la seva carrera. És una proposta més animada que Easy On Me que dona a conèixer una faceta de la cantant britànica diferent de la que la gent que només hagi sentit els seus senzills a la ràdio coneix.
6. Omar Apollo i Kali Uchis - Bad Life
Kali Uchis va ser una de les artistes convidades al disc més recent d'Omar Apollo, anomenat Apolonio i estrenat l'any passat. Els dos artistes han decidit fer una segona col·laboració, la balada Bad Life, que va arribar a les plataformes digitals aquest més. És una cançó força minimalista, on tot el protagonisme és per les seves veus i amb una atmosfera molt calmada que m'agrada molt.
El llançament més recent d'Armin Van Buuren és No Fun, una col·laboració amb el duo The Stickmen Project. És una producció electro house forta contundent, que segueix bastant en la línia dels últims llançaments de The Stickmen Project. He vist molts comentaris que criticaven la veu de No Fun, pel seu so infantil, però sincerment jo trobo que encaixa perfectament.
4. Alok i John Martin - Wherever You Go
Wherever You Go és la sorprenent col·laboració del DJ/productor brasiler i el cantautor suec John Martin, dos artistes amb estils pràcticament oposats, però que en aquest senzill ens demostren que funcionen a la perfecció quan es barregen. D'una banda tenim els greus del slap house brasiler i de l'altra les melodies pròpies de la música escandinava en perfecta sintonia.
3. Inna - De Dragul Tau
Fa uns dies, Inna estrenava per sorpresa aquest nou senzill. La cantant romanesa ja l'havia cantat en directe un parell de vegades aquest any, però no ha estat fins a finals de novembre que n'hem pogut sentir la versió d'estudi. Una versió definitiva que sona m'ha sorprés molt positivament i que sona molt bé. És una power ballad amb una producció inspirada en el synthpop dels anys 80, per tant una cosa molt diferent del que acostumem a trobar a les cançons de la cantant de More Than Friends i Te Vas. També es diferent la seva interpretació vocal, que en aquest cas és més suau.
2. Tiësto i Ava Max - The Motto
Ava Max i Tiësto uneixen forces en un dels millors senzills dance pop dels últims mesos: The Motto aconsegueix trobar un equilibri perfecte entre ser digerible per tots els públics i comptar amb una producció prou contundent per no decebre els fans de la música electrònica.
1. Rosalia i The Weeknd - La Fama
A poca gent sorprendrà que la meva novetat preferida del mes sigui la nova proposta de Rosalia, que s'anomena La Fama i és la seva segona col·laboració amb The Weeknd. Fa al voltant d'un any, el cantant canadenc va comptar amb la participació de Rosalia al remix de Blinding Lights i ara ell li torna el favor. La fama és una bachata molt orientada al pop i força allunyada de la instrumentació més habitual d'aquest gènere d'origen dominicà. Tot i que la manca d'interacció i harmonies entre els dos cantants em sembla molt decebedora, La Fama és una gran cançó. La Fama és el primer avançament del nou àlbum de Rosalia, anomenat Motomami i que la cantant catalana també ha anunciat oficialment aquest mes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada