Divendres passat, Ed Sheeran estrenava el seu quart àlbum en solitari: Equals. El cantautor anglès ha avançat el seu nou projecte amb els senzills Bad Habits i Shiver, que han funcionat prou bé a les llistes d'èxits d'arreu del món, i el senzill promocional Visiting Hours. Equals inclou un total de 14 cançons, totes elles interpretades per Sheeran en solitari.
Abans de començar, voldria dir que no m'ha semblat un disc tan dolent com la majoria de ressenyes diuen que és: es deixa escoltar sense fer-se avorrit i jo el qualificaria com un disc de pop mainstream decent. Ara bé, em sembla clarament el més fluix dels quatre albums del cantautor.
El primer avançament del disc va ser Bad Habits, un senzill amb una producció electrònica sorprenentment potent i, en general, un so bastant diferent al de la resta de la música d'Ed Sheeran. Si esperaveu que aquesta fos la tònica general del seu nou disc, Equals us decebrà. És cert que les cançons tendeixen a ser més animades que les dels seus anteriors projectes en solitari i que potser la producció sona una mica més potent, però, francament, la primera vegada que vaig sentir el disc sencer, em va deicar amb la sensació que no estava sentint música nova que tot just acabava d'estrenar-se: cap de les cançons del disc s'allunya gens del que ja hem sentit a Divide, Plus o Multiply. La única que realment és alguna cosa diferent i nova per a ell, com us deia, és Bad Habits, que no m'entusiasma particularment i que ja fa mesos que coneixem.
La primera cançó del disc mateix ja és un exemple d'això que us comentava: Tides és una cançó pop-rock on Ed Sheeran parla de com ha canviat la seva vida en els últims anys, una espècie de Castle of The Hill, però amb bastant menys ganxo. 2step sembla una versió molt més fluixa de Galway Girl, que canvia les influències irlandeses per una caixa de ritmes trap. I, per descomptat, també tenim unes quantes balades amb un tarannà més romàntic, com poden ser First Times i The Joker and The Queen. Insisteixo, cap d'aquestes tres cançons m'ha desagradat (de fet, The Joker and The Queen m'ha agradat prou), però no ofereixen res diferent del que ja hem vist en els seus anteriors discos. I això fa que, sota el meu punt de vista, la gran majoria de cançons del disc es quedin atrapades en un punt que no estan malament, però tampoc resulten gens memorables.
Ja hem parlat una mica de The Joker and The Queen, però també voldria aturar-me a parlar una mica de les altres dos cançons que m'han semblat més remarcables del disc. D'una banda, tenim Stop The Rain, l'única altra cançó del disc que compta amb una producció electrònica, a més de Bad Habits. Malgrat això, Stop The Rain aposta per un so molt menys obscur i més optimista que trobo que encaixa molt més amb l'estil d'Ed Sheeran.
De l'altra tenim Visiting Hours, una balada bastant commovedora, tant a nivell musical com pel que fa a la lletra. Tot i que, un cop més, durant les estrofes, diversos girs de la melodia de la veu recorden molt a Perfect. Sens dubte, el millor de Visiting Hours i és el que fa que m'agradi tant és el cor que entra al final de la cançó,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada