La primera cançó del disc és Pussy, una col·laboració amb El Guincho que Bad Gyal va avançar a principis de mes. Tot i que el músic canari ha produit la majoria de les cançons del projecte, Pussy és l'única on apareix com a artista convidat. Sincerament em sembla una cançó molt fluixa, de les pitjors de la seva discografia. A continuació tenim 44, que compta amb la participació del cantant nigerià Rema. Tot i que certes parts de la lletra em tiren una mica enrere, a nivell musical em sembla una cançó que està prou bé. Probablement sigui la que més m'agrada del disc, i em sembla molt millor que la resta de cançons inèdites. El productor estatunidenc Supa Dups, que ha treballat amb artistes com Drake, Eminem, Ariana Grande o Nicki Minaj (i amb la pròpia Bad Gyal a Hooka), signa la instrumental de la cançó, que incorpora molts elements afrobeats.
La següent és Blin Blin, el senzill en col·laboració amb el raper porto-riqueny Juanka que Bad Gyal va estrenar el passat mes de Novembre i que s'ha convertit en una de les seves cançons més exitoses fins al moment. Reconec que en un començament no em va acabar de convèncer, però és una cançó molt addictiva i després de trobar el seu encant, s'ha convertit en una de les cançons que més he escoltat en els últims mesos. Això sí, tinc la sensació que la finalitat principal de la cançó era que es convertís en un èxit viral. Però, com a mínim, la cantant de Maresme ho va aconseguir, a diferència de molts altres artistes. La segueix una altra col·laboració, anomenada Judas i que compta amb la participació del traper argentí Khea. Em sembla una cançó correcta, però tampoc no m'apassiona. A continuació arriben Gasto i Iconic, dos pistes que van en la mateixa línia, amb un so bastant intens però que no em fan el pes.
El disc acaba amb les dos avançaments restants: d'una banda, tenim el remix de Zorra amb Rauw Alejandro. No el trobo malament del tot perquè la original m'agrada bastant i, al cap i a la fi, és una versió nova de la mateixa cançó. Però ja no és que m'agradi menys, és que objectivament, la lletra que afegeix el cantant convidat trenca totalment el missatge de la versió original, que era un dels seus punts forts. I de l'altra tenim Aprendiendo el Sexo, un senzill que Bad Gyal va presentar l'estiu passat i que va passar bastant desapercebut. Tenint en compte que va ser la seva primera cançó original en molts mesos, en el seu moment em va decebre una mica, però amb el pas del temps m'ha agradat una mica més.
Si us soc sincer, Warm Up no és un disc gaire diferent del que m'esperava. Però això no sempre és una cosa bona, i en aquest cas tenia unes expectatives molt baixes: m'hauria agradat que fos un disc més interessant, però tampoc m'esperava una altra cosa. Un altre aspecte negatiu és que trobo que té massa poc contingut nou i que alguns dels senzills anteriors que inclou van sortir ja fa bastant de temps. Si no recordo malament, els seus anteriors projectes només contenien cançons totalment noves o senzills que havien sortit feia molt poc temps. He de dir que el nivell de les cançons no és el que m'hauria agradat, però d'altra banda intueixo que aquest EP inclou les cançons que per alguna raó han quedat fora del seu àlbum, que espero que no tardi excessivament en arribar.
Una cosa que em passa amb els últims llançaments de Bad Gyal (i també amb aquest disc) és que em costa molt reconèixer-hi els elements que van fer que m'interessés en la seva música al 2017. Bad Gyal ara té la oportunitat de col·laborar amb artistes i productors de reconeixement internacional i de fer videoclips de molt més pressupost, però a les últimes cançons que ha tret, trobo a faltar-hi allò que va fer que m'enganxés a la seva música aleshores. I això no té res a veure amb l'idioma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada