Sueños de Dalí és el primer treball discogràfic de Paloma Mami, una cantant xilena que vam conèixer l'any 2018 els senzills Not Steady o No Te Enamores. Aquest àlbum conté un total d'onze pistes, entre les quals hi ha els senzills Mami, Goteo, For Ya i Religiosa. Amb el llançament de Sueños de Dalí, Paloma Mami es converteix en la primera artista xilena en publicar un àlbum amb Sony Music.
El disc comença amb una intro anomenada Mi Palomita, que aposta per un so suau totalment diferent al de la resta del disc. A continuació tenim For Ya, un senzill que Paloma Mami va publicar a finals de l'any passat i que juga amb el contrast entre la seva manera de cantar suau i uns sintetitzadors més aviats subtils d'una banda, amb una percussió de reggaeton força intensa de l'altra. La tercera cançó del disc és Goteo, un altre dels senzills que la cantant va estrenar l'any passat. Sens dubte, un dels millors llançaments de música urbana del 2020, com a mínim en el meu punt de vista. I també, la meva cançó preferida del disc amb força diferència. Goteo, que compta amb la co-composició d'El Guincho (qui també n'és el productor) i Rosalía, és una cançó de reggaeton increïblement addictiva, amb un so sofisticat i una producció genial. Frenesí combina sons propis del R&B estatunidenc amb ritmes trap de manera força original. A continuació arriba Religiosa, el senzill amb què Paloma Mami va acompanyar l'anunci d'aquest àlbum. Em sembla una proposta de reggaeton-pop correcta que segueix sense apassionar-me però he de dir que amb les escoltes he trobat la seva gràcia.
A la posició central del disc hi trobem l'interludi Dreams, que irònicament és més llarg que la majoria de cançons de Sueños de Dalí. Tot seguit arriba Mami, publicada originalment com a senzill al Desembre del 2019 i per tant la cançó més antiga que ha acabat formant part de Sueños de Dalí. No està malament, però em deixava bastant indiferent aleshores i em segueix deixant indiferent ara. RMDMA és una cançó trap midtempo amb un so més aviat suau. En canvi, a la següent pista trobem una altra cançó de trap anomenada I Love Her, que aposta per un so molt contundent i intens. Tot i els seus sons oposats dins el trap, totes dues m'han agradat.
Traumada és la desena pista del projecte i la cançó que Paloma Mami ha escollit com a nou senzill de Sueños de Dalí. Combina pop i ritmes trap amb una tornada força addictiva, aconseguint un so bastant ponent. El disc acaba amb Que Wea, una proposta que m'ha recordat molt al seu senzill del 2019 Don't Talk About Me: la producció de totes dues cançons és monòtona i repetitiva però hipnòtica, la lletra parla de temes similars i fins i tot la manera de cantar és molt semblant. Això sí, Que Wea em sembla infinitament millor.
El primer àlbum de Paloma Mami em sembla un disc correcte de música urbana enfocada des d'una vessant pop, tot i que m'hauria agradat molt més veure-la també explorar altres gèneres. Les úniques cançons que no són de trap o de reggaeton són la intro Mi Palomita i l'interludi Dreams, que probablement siguin les cançons noves que més m'han agradat. Però tampoc trobo que sigui monòton i s'ha de reconèixer que a diferència de discos de música urbana llatinoamericana, que tenen moltes cançons i poca diversitat, Paloma Mami ha aconseguit que cada pista del disc tingui la seva personalitat.
Tot i que les meves dues cançons preferides (Goteo i For Ya) són avançaments que va presentar l'any passat, no trobo que hi hagi una bretxa entre els senzills i la resta de cançons, a diferència del que passa també en la majoria de discos de música urbana llatinoamericana. A nivell de producció, la majoria de cançons són correctes, sense ser res espectacular. I pel que fa a la interpretació vocal, ja sabem tots que en aquest aspecte Paloma Mami està bastant per sobre de la mitjana del gènere. En conclusió, és un debut sòlid i tot i que és cert que podria haver presentat un projecte més interessant i divers, passa per davant de la majoria de discos de pop urbà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada