Ressenya KG01516

Karol G estrenava ahir el seu esperat tercer àlbum KG0516, que inclou els senzills Tusa, Ay Dios Mio, Bichota i Location. Conté un total de 16 cançons, entre les quals hi ha noves col·laboracions amb artistes com Camilo, Nathy Peluso, Ozuna i Mariah Angeliq. 

La primera cançó del disc es diu Déjalos Que Miren i és un reggaeton midtempo amb un so suau. Tot el contrari és la següent, El Makinon:  un reggaeton amb un so molt més obscur i contundent en col·laboració amb Mariah Angeliq. Compta amb la producció de Súbelo Neo i és la única cançó del disc en què Karol G no ha treballat amb Ovy On The Drums. A continuació arriba 200 Copas, una cançó inspirada en la música popular colombiana i per tant bastant diferent de l'estil urbà a què ens té acostumats, cosa que agraeixo. I tot i que hi ha algunes cançons més del disc que segueixen en aquesta línia, m'agradaria que fossin més. Contigo Voy a Muerte és la primera col·laboració de Karol G i Camilo i, com era d'esperar, aposta per un so reggaeton pop. No està malament, però tampoc trobo que tingui res que la faci destacar entre infinitat de cançons que són molt semblants tant a nivell musical, com de lletra i de producció. La cinquena cançó es diu DVD i torna a ser una cançó de reggaeton correcta però força genèrica.

La meva cançó preferida del disc sense cap mena de dubte és El Barco, que Karol G va avançar unes hores abans del llançament de KG0516. Tot i que el ritme sincopat característic del reggaeton apareix en alguns moments, en aquesta cançó Karol G aposta per un so de pop acústic, probablement també inspirat de la música popular del seu país. Això la fa destacar i la veritat és que no només sona molt bé, sinó que també molt fresca. A nivell vocal i de la lletra també em sembla un dels millors moments del disc. A continuació tenim Location, la col·laboració amb J Balvin i Anuel AA que Karol G va presentar el mes passat. És una cançó força original perquè fusiona Pop i country amb ritmes trap i reggaeton. Em segueix agradant, però per mi ha estat una d'aquelles cançons que tens en bucle una setmana i després ja no et ve de gust escoltar-la activament gaires vegades.

A continuació arriba Gato Malo, una col·laboració amb Nathy Peluso que tampoc té cap element de reggaeton. És una cançó de pop que sembla inspirada en el so de principis dels 2000s però que sona molt fresca en el context del disc. M'ha agradat mel del que m'esperava Odisea és la quarta col·laboració de Karol G i Ozuna. El cantant porto-riqueny ja va col·laborar a Hello, un dels senzills del primer disc de la colombiana; tots dos van ser artistes convidats a China d'Anuel AA i l'any passat Ozuna va afegir a Karol G al remix del seu èxit Caramelo. Un cop més, Odisea no em desagrada però em sembla  una cançó de reggaeton genèrica amb més aviat poca personalitat. 

La desena pista del disc és Bichota, el senzill que Karol G va estrenar la tardor passada i que sens dubte s'ha convertit en l'èxit més gran de la seva carrera, al costat de Tusa. De fet, el passat mes de Desembre, Bichota va arribar a ser la segona cançó més escoltada arreu del món a Spotify. Malgrat això, em sembla una cançó massa simple. M'agrada, però objectivament és una cançó molt repetitiva tot i ser curta. A continuació arriben dos cançons de reggaeton bastant poc interessants de les quals tampoc no tinc gaire a dir: d'una banda tenim Sola Es Mejor, en col·labora amb el duo colombià Yandar & Yostin; i Arranca Pal Carajo, on els artistes convidats són els rapers porto-riquenys Juanka i Brray.

Ay Dios Mío és el segon senzill del disc que Karol G va estrenar el passat mes de Juliol. Malgrat que no es pot comparar amb l'impcte que van aconseguir Tusa abans i Bichota després, és innegable que Ay Dios Mío ha aconseguit bones xifres a les plataformes de streaming. És una cançó de reggaeton pop més que correcta, tot i que amb una lletra una mica fluixa. Beautiful Boy compta amb la participació del raper estatunidenc Ludacris i la cantant Emilee, que es va donar a conèixer l'any passat gràcies a la seva col·laboració amb Surf Mesa ILY (I love You Baby). En aquesta cançó, Emilee també versiona la tornada d'una cançó, específicament la de Beautiful Girls de Sean Kingston. Beautiful Boy també és una cançó força diferent de la resta del disc, ja que aposta per un so molt més proper al hip-hop estatunidenc que a la música urbana llatinoamericana. I, sota el meu punt de vista, una de les pistes més destacables de KG0616.

Una altra cançó que no podia faltar al disc és Tusa, el duet amb Nicki Minaj que segurament tots ja coneixeu perquè va sortir a finals del 2019 i va acabar sent una de les cançons més exitoses del 2020. Tusa va arribar al número 1 de 19 països i ha trencat diversos rècords: fa pocs dies es convertia en el primer senzill d'una artista femenina llatinoamericana en assolir 1000 milions de streams a Spotify i en el seu moment es va convertir en la cançó que més setmanes ha passat al número 1 en la història de la llista oficial argentina. Sincerament, és una cançó que ha estat per tot arreu i tot i que en el seu moment vaig gaudir, però ara em fa bastanta mandra. Malgrat això, no trobo que quedi fora de lloc en el disc:  encara que sigui un període de temps que s'ha fet molt llarg, encara no té ni un any i mig. Per acabar tenim Leyendas, una cançó de reggaeton amb moltes seccions diferents i artistes convidats: Ivy Queen, Wisin & Yandel, Albert Stylee, Nicky Jam i Zion apareixen al llarg de la cançó, en molts casos interpolants algunes de les seves pròpies cançons de principis dels 2000. Crec que es pot dir que aquesta cançó està clarament inspirada en Safaera de Bad Bunny, ja que totes dues cançons comparteixen moltes característiques: la voluntat d'homenatjar el reggaeton de fa uns anys, la participació de molts artistes convidats, la seva duració (Leyendas pràcticament dura sis minuts) i, sobretot, pel fet de ser un amalgama de parts força diverses. Això no em sembla una cosa dolenta i trobo que segueix sent una cançó bastant original.

Sens dubte, el tercer àlbum de Karol G és molt més interessant que els seus dos predecessors. Tot i que la gran majoria de les cançons segueixen sent reggaeton o pop urbà, introdueix unes quantes apostes per altres estils musicals que fan que el disc sigui més variat. M'agradaria que hi hagués més diversitat, però segueix havent-ne més que en la majoria de discos del gènere. A nivell de producció, malgrat que totes les cançons (excepte El Makinón) compten amb la producció d'Ovy On The Drums, no es fa gens monòton en aquest aspecte. Aquest músic de Medellín demostra que és un productor prou versàtil, cosa que d'altra banda ja haviem pogut veure en els avançaments. M'ha sorprés el fet que Karol G no hagi fet cap cançó de trap per aquest projecte, però si us sóc sincer tampoc ho he trobat a faltar.

Pel que fa a les col·laboracions, n'hi ha algunes que no aporten massa, però també d'altres que funcionen molt bé, com és el cas de la de Mariah Angeliq o la de Nathy Peluso. Però si alguna cosa ha demostrat la cantant colombiana en aquest àlbum és que no necessita cap col·laborador per fer una gran cançó o per aconseguir un èxit mundial. Amb aquest disc, Karol G es consolida com una de les artistes més importants del mainstream llatinoamericà, capaç d'alternar una faceta més alternada a la música urbana i al reggaeton amb una altra orientada a un so més pop.