Ressenya: Revelación

Selena Gomez estrenava ahir Revelación, el seu quart treball discogràfic en solitari i el primer en castellà. Aquest projecte és un EP de 7 cançons, de les quals ja va avançar De Una Vez, Baila Conmigo amb Rauw Alejandro i Selfish Love amb DJ Snake.

El disc comença amb De Una Vez, el primer senzill de l'EP que Selena Gomez va publicar el passat mes de Gener i que com totes les cançons de Revelación, compta amb la producció de Tainy (òbviament amb l'excepció de la col·laboració de DJ Snake). I precisament una producció bastant original i elaborada és el punt fort de De Un Vez que d'altra banda és una cançó que no està malament però tampoc m'apassiona. A continuació tenim Buscando Amor, una cançó correcta, amb una tornada força enganxosa però amb una producció extremadament genèrica i bàsica. La tercera cançó torna a ser una de les que ja coneixiem, Baila Conmigo, una col·laboració amb Rauw Alejandro que està funcionant prou bé a nivell comercial. S'ha de reconeixer que és una cançó enganxosa, però a nivell musical em sembla avorrida i extremadament bàsica i la lletra en alguns punts frega el ridícul, fins i tot pels estàndards del gènere.

L'altra col·laboració del disc és Dámelo To, que compta amb la participació del raper porto-riqueny Myke Towers, sens dubte un dels artistes emergents més interessants en el panorma urbà llatinoamericà. La segueixen dues cançons en solitari Vicio i Adiós, que tampoc trobo que tinguin res a destacar. Per acabar tenim Selfish Love, que tot i ser oficialment un senzill de DJ Snake amb la col·laboració de Selena Gomez, han decidit incloure'l en aquest treball discogràfic. És una cançó que fusiona dancehall, pop i música electrònica i que compta amb una producció molt detallada, com acostuma a ser habitual en les produccions del DJ francès. També és una cançó molt addictiva i sens dubte s'ha convertit en una de les cançons que més estic escoltant i gaudint ara mateix.

Malgrat que tampoc no tenia unes expectatives gaire altes per aquest disc, Revelación encara em sembla un disc més fluix del que m'esperava. Totes les cançons noves m'han semblat totalment bàsiques, i avorrides, que crec que és el pitjor que pot ser un reggaeton. Sobretot m'esperava més de les produccions de Tainy, que considero que podria haver fet alguna cosa molt més interessant en els instrumentals si més no.