El passat dia 5 de Març, Zara Larsson publicava el seu esperat segon àlbum d'estudi Poster Girl, que ens ha avançat al llarg dels últims dos anys amb els senzills Wow, Talk About Love, Ruin My Life, Love Me Land i el més recent Look What You've Done. Poster Girl arriba precisament la setmana en què el seu àlbum debut So Good compleix 4 anys, i la veritat és que l'espera s'ha fet llarga. Però ara el més important és que ja el tenim aquí!
La primera cançó que trobem és Love Me Land, un senzill que Zara Larsson va estrenar el passat mes de Juliol. És una cançó de pop electrònic que no està gens malament, però que va passar totalment desapercebuda a nivell comercial i que tampoc no és de les meves preferides. A continuació arriba una altra de les cançons que ja coneixem: Talk About Love, una col·laboració amb Young Thug que va publicar a principis d'any. Es tracta d'una cançó de R&B sense massa personalitat que no m'acaba de convèncer, principalment per la seva tornada. A la tercera pista trobem finalment una cançó inèdita, Need Someone. Parla sobre la possibilitat de ser feliç sense parella i em sembla una gran cançó pop, amb una producció molt cuidada que, com bona part de Poster Girl, incorpora elements disco. A Right Here les influències disco deixen ps sons Deep House, però amb un resultat igual de bo. La cinquena cançó del disc és Wow, una cançó que compta amb la producció de Marshmello i que Zara Larsson va estrenar la primavera del 2019. Malgrat això, a finals de l'any passat la va tornar a promocionar arran de la seva aparició en un sèrie, amb un videoclip (bastant dolent, per cert) i una nova versió en col·laboració amb Sabrina Carpenter. Em sembla una molt bona cançó que mereixia haver tingut molt més èxit comercial en el seu moment, però la veritat és que ja he tingut temps de cansar-me'n.
El disc segueix amb la cançó que també es diu Poster Girl, que torna a incorporar elements disco. Aparentment sembla una cançó d'amor, però la pròpia intèrpret ha confirmat que la lletra en realitat parla de la marihuana. Need Love és una power ballad bastant encertada i molt original a nivell de producció per la manera com juga amb els efectes de la veu. A continuació arriben els dos senzills que ja coneixiem restant: Look What You've Done, que va sortir a finals del mes passat i que sens dubte és una de les millors cançons pop del que portem de 2021, i Ruin My Life, que va sortir a finals del 2018. La segona mai no m'ha entusiasmat massa, i amb el pas del temps segueixo trobant que no és gens memorable.
Stick With You és una cançó nostàlgica que combina un so orgànic amb ritmes trap. A continuació arriba FFF (inicials que es corresponen a Falling For a Friend), sens dubte la canço nova més enganxosa del disc i també una de les millors. La fantàstica producció d'aquesta pista la signa Ian Kirkpatrick, responsable, entre altres, de les de New Rules, Fever i Don't start Now de Dua Lipa. La última cançó de l'edició estàndard (que és l'única que es pot escoltar digitalment) és What Happens Here, una altra proposta R&B sense massa personalitat sota el meu punt de vista, però millor que Talk About Love.
Poster Girl m'ha semblat un disc correcte, bastant cohesiu però sense arribar a fer-se pesat en cap cas. Els dos punts forts del disc clarament són la producció, que està molt cuidada en tot moment, i la fantàstica veu de la cantant sueca. D'altra banda trobo que és un disc que arriba tard, no només si el comparem amb la data de llançament del seu debut internacional del 2017, anomenat So Good, sinó també perquè hi ha diverses cançons que fa anys que van sortir, com és el cas de Ruin My Life i Wow. Sobretot, si han deixat fora del disc All The Time i Don't Worry Bout Me, dos senzills del 2019 que són bastant millors sota el meu punt de vista, i sé que molta gent em donaria la raó. Una altre aspecte negatiu és que hi ha algunes cançons que trobo que no tenen res que les faci destacar positivament, cosa que, d'altra banda, és comú en molts discos pop d'altres característiques. Potser sí que és cert que Poster Girl té una visió més concreta que el seu anterior treball discogràfic, però sota el meu punt de vista tampoc no és un pas endavant clar. Hi ha bastantes cançons que estan molt bé i que valen molt la pena, però el fet que quedin diluïdes entre altres que no tenen gaire personalitat i altres que ja no sonen fresques no ajuden a que la percepció global del disc sigui tan bona com podria haver estat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada