El mes d'Octubre és a punt d'acabar i per això és el moment perfecte per repassar els senzills més destacats de les últimes setmanes. I, de fet, ha estat un mes molt intens i m'ha costat bastant reduir la sel·lecció a deu cançons.
Comencen el rànquing amb una de les novetats de la setmana: Dua Lipa i Angèle uneixen forces en una cançó anomenada Fever, que deixa enrere les influències disco de Future Nostalgia i aposta per un so dance suau i ambiental. Particularment Fever m'ha recordat al so de les cançons dance signades per artistes de l'Est d'Europa que encapçalaven les llistes a principis de la dècada passada. Dua Lipa ha afegit aquesta cançó a la versió digital de Future Nostalgia i, a més, Fever servirà per promocionar una reedició del disc orientad al públic francòfon que sortirà el mes que ve.
Running Back To You és la última cançó que ha presentat el DJ/productor danès Martin Jensen, que compta amb la coproducció del berlinès Alle Farben i la veu del també alemany Nico Santos. És una cançó dance suau amb un so fet a mida per les ràdios, que es podria dir que no aporta res nou, però que em sembla una proposta prou sòlida com per mereixer una posició en aquesta llista de totes maneres.
8. Sam Feldt, The Him i GoldFord - Use Your Love
El nou senzill de Sam Feldt es diu Use Your Love i és una col·laboració amb el duo de productor/DeeJays neerlandesos The Him i el cantautor estatunidenc Goldford. Use Your Love combina Progressive House amb unes estrofes inspirades en el folk nord-americà, d'una manera que recorda a la música d'Avicii. The Him i Sam Feldt ja havien col·laborat anteriorment a Midnight Hearts i Drive You Home.
7. Vargas & Lagola - Suddenly
El duo suec Vargas & Lagola han presentat aquesta setmana el seu nou àlbum Mount Alda i el segon senzill amb què ens l'han avançat és Suddenly. Seguint en la línia del seu anterior senzill Always, Suddenly és una cançó mid-tempo amb una forta influència rock i un so retro. Tot i que em sembla una de les pistes més fluixes del disc, Suddenly és una de les meves novetats preferides del mes (cosa que ja us dona una pista de quina sera la meva valoració de Mount Alda).
6. Michael Calfan i Inna - Call Me Now
Call Me Now és la col·laboració de Michael Calfan i Inna, que a més suposa el primer llançament clarament orientat al mainstream del DJ/productor francès en molt temps. Amb una producció molt fresca i una tornada que se't queda al cap vulguis o no, Call Me Now és una de les millors propostes dance dels últims mesos. I, de fet, em sembla el millor senzill en bastant temps tant del productor francès com de la cantant romanesa.
5. Julia Michaels - Lie Like This
Julia Michaels ens sorprenia a principis de mes amb una nova imatge i un nou so amb el seu nou senzill Lie Like This. En aquesta ocasió, la cantautora californiana deixa de banda el pop acústic i les produccions minimalistes dels seus anteriors EPs per apostar per un so més electrònic. La producció la signa el trio The Monsters & Strangerz, que han treballat en cançons com Daisies de Katy Perry, Hate Me d'Ellie Goulding o Break My Heart de Dua Lipa.
4. Lana del Rey - Let Me Love You Like A Woman
Després de mes d'un any sense publicar música original, Lana del Rey presenta Let Me Love You Like A Woman, el primer avançament del seu setè treball discogràfic. Es tracta d'una balada a piano bastant senzilla que segueix en la línia del seu anterior àlbum Norman Fucking Rockwell. Em sembla una bona cançó, però no em sembla que tingui el nivell que m'esperaria d'un primer senzill de Lana del Rey ni fa intuir que el seu proper disc sigui gaire diferent de l'anterior.
Un altre dels nombrosos àlbums que han sortit aquest mes ha estat Year Zero, el primer àlbum de llarga duració de Tchami. Unes setmanes abans del seu llançament, el productor francès publicava aquest senzill en col·laboració amb el raper estatunidenc Gunna. Combinar hip-hop i música electrònica no és necessàriament una fusió novedosa (David Guetta ja ho feia fa més d'una dècada amb molt èxit), però l'estil tan particular que té Tchami sí que fa que Praise tingui un so únic.
A principis de mes, Blackpink publicaven el seu primer àlbum de llarga duració anomenat simplement The Album i la cançó amb què l'estan promocionant de d'aleshores és Lovesick Girls. És una cançó de pop electrònic que recupera el so dance que dominava les llistes fa uns set anys i amb una tornada molt potent i enganxosa. David Guetta és un dels productors d'aquesta cançó, juntament amb els seus col·laboradors habituals. Probablement Lovesick Girls s'hagi convertit ja en la meva cançó preferida d'aquest quartet coreà.
La cançó que més he escoltat aquest mes és la nova proposta de la cantant francesa Aya Nakamura: Doudou, una cançó dancehall amb una atmosfera obscura molt especial que resulta increïblement addictiva. Bona part del mèrit és de la producció de la cançó és de la seva producció minimalista però amb prous detalls com per ser interessant. Doudou formarà part del tercer àlbum de la cantant, que senzillament es dirà Aya i que sortirà el proper 13 de Novembre.
Com sempre, per acabar us deixo una llista de reproducció amb aquestes deu cançons i la resta de novetats del mes que us recomano.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada