Ressenya: Music Is The Weapon

Divender es va posar a la venda Music Is The Weapon, l'esperat quart àlbum d'estudi del trio de productors Major Lazer. Music Is The Weapon conté un total de 12 cançons, entre les quals hi ha col·laboracions amb artistes com Khalid, Paloma Mami, Nicki Minaj, J Balvin, Anitta o Alessia Cara.

La primera cançó del disc és Hell & High Water, una col·laboració amb la cantautora canadenca Alessia Cara. M'agrada però bàsicament és la cançó estàndard de Major Lazer, fusionant una instrumentació reggae i música electrònica a la producció i amb una veu molt pop i digerible per a tothom (com ja han fet a cançons com Cold Water). A continuació arriba Sun Comes Up, una proposta dancehall amb poc a destacar més enllà d'una tornada bastant enganxosa. En aquesta cançó tornen a col·laborar amb el cantant jamaicà Busy Signal, que ja va posar veu a una de les primeres cançons de Major Lazer en destacar a les llistes d'arreu del món: Watch Out For This. La tercera cançó és diu Bam Bam i torna a tenir influències dancehall. La producció ja és una mica més arriscada, però resulta tan repetitiva que trobo que arriba a fer-se pesada d'escoltar. La següent pista és diu Tiny, i un cop més fusiona dancehall i música electrònica, tot i que en aquesta ocasió amb un resultat millor sota el meu punt de vista.

I les novetats del disc pràcticament ja s'han acabat: la cinquena cançó del disc és Oh My Gawd, la col·laboració amb Nicki Minaj i Mr Eazi que van estrenar el mes passat. Es tracta d'una altra fusió de dancehall i música electrònica amb un so molt potent i ballable. Clarament, la millor cançó de les diverses d'aquest estil que trobem a Music Is The Weapon La següent cançó és Trigger, en col·laboració amb el cantant texà Khalid, que van estrenar l'Octubre del 2019. A continuació arriba Lay Your Head On Me, que compta amb la veu de Marcus Mumfor, vocalista del grup de folk britànic Mumford & Sons, i que va sortir a finals de Març. Amb una producció molt encertada i una veu genial, em sembla una de les millors propostes dance del 2020. 

El 12 de Juliol del 2019, Major Lazer i Skip Marley llançaven Can't Take It From Me, la següent cançó en apareixer a Music Is The Weapon. Tot i que no va tenir una rebuda massa bona a nivell comercial em sembla una proposta prou sòlida. A continuació arriba Rave de Favela, una col·laboració amb els brasilers MC Lan i Anitta que van estrenar el passat mes de Febrer i ha aconseguit una nominació als Latin Grammys. Malgrat això a mi em sembla una cançó que no es deixa escoltar gaire, però probablement compliria la seva funció en una rave. Que Lo Que és la cançó amb Paloma Mami que van estrenar la setmana passada. No em sembla una mala proposta, però tampoc té una producció que sigui millor que una cançó de reggaeton qualsevol.

Després de sis cançons que ja coneixiem seguides, trobem la última cançó nova del disc. Es tracta de Jadi Buti, que compta amb la veu de la cantant índia Rashmeet Kaur i la coproducció del seu compatriota Nucleya. Em sembla una cançó bastant enganxosa, i probablement la meva preferida de les noves del disc (encara que sigui la única de la qual no n'entenc ni una paraula). El disc acaba amb Qué Calor, segurament el senzill més exitós de Major Lazer dels últims anys. Reconec que aquesta col·laboració amb J Balvin i El Alfa té el seu ganxo, però mai m'ha acabat de convènxer. Sobretot, perquè la principal gràcia de la cançó sota el meu punt de vista (la melodia de flauta del drop) és un sample de la cantant de folklore colombià Toto La Momposina.

Music Is The Weapon és un disc que ofereix el que ens podriem esperar d'un disc de Major Lazer: barreja de l'electrònica amb la música d'arreu del món, un concepte que porten explotant des de fa ja una dècada, però que encara permet oferir noves fusions. Music is The Weapon inclou col·laboracions amb artistes de països com el Brasil, Xile, Nigèria, Colòmbia la Índia o Jamaica; i cançons en un total de quatre llengües (sense comptar les diverses varietats del anglès). Potser el principal problema que tinc amb aquest disc és que no ha resultat un llançament gens emocionant perquè la majoria de les cançons ja les coneixíem (algunes, des de ja fa molt de temp)s. A més, les cançons inèdites m'han deixat bastant indiferent en general i trobo que les millors pistes de l'àlbum (i amb diferència) són les que ja coneixiem.

El seu anterior àlbum de llarga duració, Peace is The Mission, publicat l'any 2016; es pot considerar un disc icònic que va marcar un abans i un després en el món de la música electrònica amb senzills com Lean On o Light It Up. És clar que Music Is The Weapon no arribarà al mateix nivell d'impacte ni d'èxit, però tampoc em sembla un disc millor en cap aspecte.