Ressenya: Positions

Ariana Grande ha estrenat avui Positions, el seu sisè treball discogràfic que la setmana passada ens presentava amb la cançó del mateix nom. El nou àlbum de la cantant de Thank U Next inclou un total de 14 cançons i col·laboracions amb The Weeknd, Doja Cat i Ty Dolla Sign.

La música d'Ariana Grande sempre havia tingut una forta influència del R&B, però sens dubte Positions és el disc en què són més presents. De fet, jo diria que decididament és un disc més R&B que Pop. No és el meu estil músical preferit ni el que conec millor, no us enganyaré, però el fet que Positions m'hagi deixat totalment fred no té a veure només amb el gènere de les cançons. Més aviat té a veure amb la manca de melodies memorables i el fet que moltes cançons siguin bastant semblants a nivell de producció. Positions té una atmosfera bastant semblant a la de Dangerous Woman, però la diferència és que Dangerous Woman resultava molt més memorable, interessant i divers.

Les dos cançons que tenia més ganes de sentir eren les col·laboracions amb The Weeknd i Doja Cat. Motive és la cançó en què participa la rapera de Say So i la veritat és que és una de les cançons que més m'han agradat del disc. En canvi, la col·laboració amb The Weeknd Off The Table em sembla una ocasió enorme desaprofitada. Es tracta d'una balada R&B massa lenta pel meu gust que no té res a veure amb la seva anterior col·laboració Love Me Harder, publicada fa cinc anys.

Positions no és un disc necessàriament dolent, però sí que et deixa indiferent d'una manera que no hauria de fer-ho el nou àlbum de la estrella pop més gran del moment. Té algunes cançons que sí que m'han agradat, però si us sóc sincer, trobo que Positions no passa de ser un disc que es deixa escoltar i està bé per tenir-lo de fons mentre fas altres coses. I m'ha deixat amb poques ganes de seguir-lo escoltant.