Divendres també arribava a les plataformes digitals Ya No Somos Los Mismos, el tercer àlbum de la cantautora colombiana Elsa y Elmar. Compta amb un total de 14 cançons, entre les quals hi ha senzills com Atravesao o Corazones Negros.
Tot i que podriem dir que el pop minimalista és l'estil en què podriem encasellar més cançons del disc, Ya No Somos Los Mismos és un disc molt variat en què podem trobar-hi una mica de tot. Tenim una cançó amb una forta influència del pop dels anys 80, amb els sintetitzadors i la percussió típics a Hasta Donde Se Enamora. Tenim una producció electrònica ambiental a Y no Lloro i una electrònica més pop (que recorda molt al duo madrileny Delaporte) a Rompas. Trobem influències del folklore andí a Tal para cual, una de les pistes més experimentals de l'àlbum, i ritmes trap a Último y primero. Fins i tot tenim una bachata, Atravesao, que no només és la meva preferida del disc, sinó la cançó que més he estat escoltant últimament.
Tenint en compte aquesta diversitat d'estils, Ya No Somos Como Antes és un disc sorprenentment cohesiu, també a nivell musical però sobretot a nivell temàtic. Totes les cançons parlem sobre les diferents emocions i reaccions arran de la fi d'una relació. Aquest fil conductor que uneix totes les cançons es fa encara més evident a l'interludi que dona nom al disc i que apareix a la penúltima pista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada