Divendres passat, Alexandra Stan publicava el seu quart treball discogràfic Rainbows. Inclou un total de 15 cançons, majoritàriament en anglès, però també amb presència del castellà i del romanès.Rainbow em sembla un disc, com a mínim, correcte. Satisfà les expectatives que tinc amb els albums d'una artista d'aquestes característiques i, a més, em sembla sorprenentment variat(moltes més que els dos últims projectes de la seva compatriota Inna). Tenim cançons dance-pop, algunes balades i influències del house i la música llatinoamericana.
Ara bé, hi ha un aspecte que afecta molt negativament l'experiència d'escoltar aquest àlbum: de les 15 pistes que composen el nou disc d'Alexandra Stan, només 5 són cançons inèdites pròpiament dites. La resta són la introducció que dona nom al projecte, una outro i 8 dels senzills que Alexandra Stan ha anat publicant des del 2019. En general m'agrada que totes les cançons d'un artista quedin recollida en els seus discos i que no en quedin de soltes, però ja no sé si m'agrada tant trobar cançons de començaments del 2020 o fins i tot del 2019 en un àlbum publicat a mitjans del 2022. Però s'ha de reconèixer també una cosa: en la majoria de discos en què això passa, les cançons noves no acostumen a tenir el mateix nivell que els senzills. Per sort, com a mínim, no és el cas de Rainbow, i les 5 cançons noves no estan malament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada