Després de dos anys i mig sense estrenar nova música, The Chainsmokers publiquen aquesta setmana el seu quart àlbum So Far So Good. El duo estatunidenc va iniciar la promoció d'aquest àlbum a finals de gener amb High. El mes de març vam poder escoltar el segon avançament del disc, iPad.La música dels Chainsmokers sempre s'ha caracteritzat pel seu so suau i digerible pel públic mainstream, fins i tot el que no està acostumat a la música electrònica. Això els va convertir en uns dels més exitosos als Estats Units la dècada passada, mentre que DeeJays europeus com Avicii, David Guetta o Kygo aconseguien un èxit que si bé era envejable per molts artistes, es quedava molt lluny de la popularitat que havien aconseguit a la resta del món. I So Far So Good és un projecte encara menys orientat a l'electrònica que els seus anteriors projectes, fins al punt que jo ja no sé si seria just encasellar-lo dins aquest estil. Això no vol dir que les produccions del disc estiguin malament, sinó que sempre queden en un segon pla darrere de la veu. Malgrat que podem trobar a faltar profunditat en la producció de la majoria de pistes del disc, he de dir que encara és un disc prou divers en aquest aspecte.
Però aquest distanciament dels sons electrònics no és la diferència més evident entre So Far So Good i la resta d'albums dels Chainsmokers: la principal diferència és que no hi trobem cap artista convidat. Els seus altres projectes alternen cançons interpretades per Drew Taggart (com Young o Family), cançons interpretades únicament per un artista convidat (com Call You Mine o Something Just Like This) i duets entre Taggart i un artista convidat (com Closer, Takeaway i This Feeling). Totes les cançons de So Far So Good entre dins de la primera categoria. I, malgrat que això dona una certa cohesió a tot el projecte, crec que estarem d'acord que Drew Taggart no és un vocalista particularment interessant i que diverses de les cançons lluirien més si les cantés algu altre.
En general, So Far So Good no em sembla un mal disc: té unes quantres cançons que tenen detalls de producció interessants i és prou variat per no fer-se pesat, però no ofereix res que aconsegueixi cridar l'atenció ni fer-lo destacar ni memorable. Està bé per tenir-lo com a música de fons mentre fas altres coses, però no aconsegueix mantenir l'atenció de l'oient durant gaire estona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada