Ressenya: Star Crossed

Kacey Musgraves estrenava divendres el seu nou disc Star-Crossed. És el cinquè àlbum de la seva carrera i arriba tres anys i mig després de Gloden Hour, un projecte amb què la cantant es va endur ni més ni menys que 4 Grammys, entre els quals el premi a l'àlbum de l'any. Star-Crossed conté un total de 15 cançons, entre les quals hi ha els senzills Justified i Simple Times.

A la primera pista del nou disc de Kacey Musgraves hi trobem la cançó que precisament s'anomena Star-Crossed i que la cantant va presentar diumenge en la seva actuació a la gala dels VMA. No sé molt bé si qualificar aquesta pista d'una cançó pròpiament dita o d'una introducció, ja que en el fons és les dues coses: Kacey Musgraves l'utilitza per crear l'atmosfera ideal per endinsar-nos en l'univers del seu nou disc, però la desenvolupa prou i té la duraciói contingut suficients per considerar-la una cançó completa. A continuació arriba Good Wife, una balada que se situa a mig camí entre el country i el pop acústic, però que combina aquesta instrumentació completament orgànica amb l'ús d'un autotune molt pronunciat en alguns moments de la tornada. Una fusió que si bé és cert que no és el primer cop que sentim, continua sonant molt original. La tercera cançó del disc es diu Cherry Blossom i és una balada pop-rock amb un so molt dolç. Una de les meves preferides del disc sens dubte.

Simple Times és la cançó que Kacey Musgraves ha escollit com a segon senzill oficial pel seu nou disc i que un cop més se situa a mig camí entre el pop i el country, però en aquesta ocasió la percussió hi té una mica més de pes. El mateix passa amb If This Was A Movie, on, a més, uns sintetitzadors molt ambiental comparteixen el protagonisme de l'instrumentació amb la guitarra i la bateria. Tot seguit arriba Justified, la cançó que la cantautora estatunidenca va escollir com a senzill de presentació del disc. És una de les cançons més animades del disc i havent-lo sentit sencer, em sembla la tria perfecta com a primer senzill oficial de Star Crossed. Després arriba Angel, una cançó molt més calmada amb una instrumentació molt subtil.

Breadwinner és la cançó amb un so més pop del disc i un de les poques que introdueix alguns elements electrònics a la producció, tot i que ho fa de manera molt tímida. Camera Roll és una balada bastant emotiva on, un cop més, Musgraves aconsegueix molt bons resultats. Easier Said recupera els sintetitzadors ambientals d'If This Was a Movie, que en aquest cas combina amb la guitarra. No és l'estil del disc que m'agrada més però no son males cançons en absolut. Hookup Scene és una altra balada i Keep Looking Up, que tot i ser bastant més animada, Kacey Musgraves canta únicament acompanyada de la guitarra.

What Doesn't Kill You i There is a Light recuperen les influències rock que ja haviem pogut sentir en algunes altres cançons del disc i per acabar tenim una versió de Gracias a la Vida de la cantautora xilena Violeta Parra, publicada originalment al 1966. Aquesta versió m'ha recordat molt a l'estil de Kali Uchis, qui precisament també va versionar algunes cançons de mitjans del segle XX en al seu últim disc Sin Miedo. Però particularment el començament m'ha recordat moltíssim al de la versió acústica de Telepatía. 

Star Crossed és un disc que m'ha sorprés molt positivament i que fins i tot crec que m'ha agradat més que Golden Hour. En un any on els llançaments del pop estatunidenc han estat escassos i dels pocs que hi ha hagut, molts no han acabat de satisfer les meves expectatives; Kacey Musgraves no ha decebut en absolut. Fàcilment és el meu disc en anglès preferit de l'any i un dels millors en general. No sóc particularment fan d'ella, però feia molt de temps que no gaudia un disc d'aquesta manera perquè realment m'agradés la interpretació vocal i les melodies de la veu tinguessin tot el protagonisme. Si llegiu les meves ressenyes ja haureu deduït que jo sóc una persona que valora molt la producció instrumental, però trobava a faltar un disc que no depengués d'ella per obtenir bons resultats amb els seves cançons.