Ressenya: Besitos Cuídate

El passat divendres dia 3 de Setembre, Princesa Alba estrenava el seu primer àlbum Besitos, Cuídate. Aquesta cantant xilena es va donar a conèixer al 2017 i des d'aleshores ha publicat un bon grapat de senzills i un EP anomenat Del Cielo, però fins ara encara tenia pendent publicar un disc de llarga duració. Besitos Cuídate conté 11 cançons, entre les quals hi ha col·laboracions amb Ms Nina, la cantant brasilera Duda Beat i el raper barcelonès Pimp Flaco.

La primera cançó és la que dona nom al disc i ja encapsula perfectament el gran eclecticisme d'aquest projecte. Besitos, Cuídate  és una cançó pop que comença amb un so força característic que fusiona les influències del pop que dominava les llistes a principis d'aquest mil·lenni de la mà d'artistes com Briney Spears amb sons més experimentals propis del hyperop més vanguardista. Però per si això no fos una barreja suficient, cap als dos terços, la cançó agafa un so dance bastant potent. A continuació arriba Narcisa, la col·laboració bilíngüe amb Duda Beat. És una cançó amb un so més aviat suau, però amb elements dancehall i sons tropicals en la producció. Totes dues em semblen de les cançons més interessants del disc.

La tercera pista del dic és una de les que ja coneixem des de fa unes setmanes: Miss U BB va ser estrenada a mitjans de juny com a segon avançament del projecte. És una cançó que fusiona R&B amb ritmes trap, una combinació que repeteix la següent pista del disc: Oye Amiga, tot i que ho fa amb bastant menys encert sota el meu punt de vista. Després arriba Pinky Promise, un pop-trap amb una producció electrònica bastant contundent i amb alguns punts fprça original. La primera cançó de reggaeton del disc és Amor Sin Amor, que aposta per un so també molt potent en la producció que en alguns moments es menja (per dir-ho d'alguna manera) la veu de Princesa Alba. Ara bé, aquesta no és precisament l'única cançó del disc on això passa.

Lo Siento és el títol de la cançó que hi ha a la setena pista del disc. Alguns moments de la producció d'aquest mid-tempo no m'agraden gens (aquesta mena de so de metrònom se m'arriba a fer molest i la melodia que arriba després de la tornada, que sembla el to de trucada d'un mòbil de tapa encara m'agrada menys). Però més enllà d'això, a nivell vocal i de composició, em sembla la millor cançó del disc. La segueixen dues cançons que ja coneixem: Acelero, el reggaeton que Princesa Alba va estrenar com a primer avançament del seu àlbum el passat mes de Maig. La veritat és que és una cançó que no m'entusiasma gaire, i trobo que n'hi ha de bastant millors al disc. Nasty és la col·laboració amb Ms Nina que va arribar a les plataformes digitals el mes passat, una cançó amb una forta influència del hyperpop que em va agradar bastant. La penúltima cançó del disc es diu Fiesta pa' los dos i proposa una combinació bastant sorprenent de ritmes dancehall amb sintetitzadors molt ambientals, que no m'acaba de convèncer.  Trobo que la cançó hauria lluït més si la producció hagués anat per un camí o l'altre, perquè per voler ser les dues coses acaba no fent-ne cap de les dues bé. Per acabar tenim Simplemente, que compta amb la participació de Pimp Flaco. És una cançó pop-rock amb una atmosfera lo-fi que em recorda molt a la música de Cupido, la formació que precisament encapçala el raper barcelonès. Una altra de les meves preferides del disc, que suposa el tancament perfecte pel disc.

El primer àlbum de llarga duració de Princesa Alba ha estat més o menys el que m'esperava per la informació que en coneixiem i els tres senzill que havia estrenat en els últims mesos. En alguns aspecte m'ha sorprés lleugerament de manera positiva, i en alguns altres no ha acabat de satisfer les meves expectatives del tot. Besitos Cuídate és un disc molt eclectic,q ue recull influències d'estils tan diversos com el pop/R&B de principis dels anys 2000, el hyperpop més contemporani, el trap o el reggaeton. I tot i comptar amb aquesta diversitat, les cançons estan organitzades de manera que cap pas d'una pista a la següent resulti brusca. En general, un disc que va molt més enllà del que acostumen a anar els discos de música urbana i precisament aquesta versatilitat em sembla el seu punt fort. En un segon lloc quedaria la producció instrumental que no està gens malament i té els seus moments experimentals, alguns amb més encert que d'altres. 

Les lletres són radicalment diferents del que és habitual en la música urbana, ja que tenen un enfocament molt d'institut, per dir-ho d'alguna manera. De fet, la pròpia cantant ha dit que aquest disc és un homenatge a la música que ella escoltava durant la seva adolescència. En alguns moments se'm fan una mica massa infantils, però cadascú ja decidirà si això li sembla millor o pitjor que la hipersexualització que satura el gènere. Un altre aspecte que no m'acaba de convèncer és l'abús dels anglicismes.

Pel que fa a la interpretació vocal, ja sabem tots que el punt fort de la Princesa Alba no és tenir una veu particularment potent. Ella té el seu estil, que agradarà més o menys depenent dels gustos personals. El problema arriba en els moments en que la seva veu sona tan suau que sembla que la base s'empassa la seva veu, cosa que passa unes quantes vegades al llarg del disc.