La Funka és el nou senzill d'Ozuna, que tot i que encara no està confirmat segurament serà el primer avançament del seu proper disc. És una cançó amb influències dancehall i un so bastant suau i tropical. La producció recorda molt a la de KESI de Camilo (una cançó que m'agrada força, per cert), però sens dubte és molt millor això que no pas que sigui una base de reggaeton genèrica. A nivell vocal, també s'ha de reconèixer que és millor que altres cançons d'aquest cantant porto-riqueny. No em sembla la millor cançó de la seva carrera, però sí que m'ha agradat bastant i és una de les millors que ha presentat últimament. El videoclip de la cançó, protagonitzat per dos óssos de peluix també m'ha agradat bastant.
Tony Bennett i Lady Gaga estrenaran el seu segon disc conjunt Love For Sale el proper 1 d'Octubre, i divendres en van estrenar un segon avançament: precisament la versió que han fet de la composició de Cole Porter que dona nom al disc.
Happy és el nou senzill de Felix Jaehn, en col·laboració amb el duo alemany Miksu & Macloud, que són dels productors més destacats del parorama urbà germanòfon, sinó els més destacats. L'estatunidenc Leland i el també alemany Fourty són els encarregats de posar-hi la veu. És una proposta que segueix completament l'estil de Miksu i Macloud, que m'agrada bastant, tot i que tenen produccions a l'àlbum que van publicar fa uns mesos.
Un any després de la seva primera col·laboració Discoteka, INNA i Minelli tornen a unir forces en un nou senzill anomenat Party. És una proposta house que. com moltes de les col·laboracions d'Inna, acaba pecant de genèrica. Tot i que tampoc era res de l'altre món, com a mínim Discoteka tenia un ganxo que aquesta nova proposta no trobo que tingui.
Armin Van Buuren havia remescla alguna producció de Steve Aoki i viceversa, però aquests dos veterans de la música electrònica encara no havien fet cap col·laboració conjunta fins ara, que presenten Music Means Love Forever. És una pista electro house prou contundent, amb dos dos drops completament diferents: el primer sorpren però trobo que li falta potència i el segon és exactament el que t'esperaries. És un llançament que potser al 2015 quan les novetats d'aquest estil eren constants no hauria destacat gens ni mica, però ara feia bastant de temps que cap DJ de primera fila publicava per una producció electro house així.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada