Crítica: Madame X

Divendres passat es va posar a la venda Madame X, el catorzè treball discogràfic de la carrera de Madonna. Com ja he dit que em passa en altres ocasions, no estava convençut sobre si comentar el disc o no, ja que no he escoltat la seva discografia completa ni molt menys (en primer lloc, perquè la majoria va sortir quan encara ni havia nascut). Però, suposo que no perdo res per comentar-vos quines són les meves cançons preferides del disc.

Però abans de comentar les cançons, voldria dir algunes coses sobre el disc en general: valoro positivament la incorporació de les influències de la música llatinoamericana, i en general la diversitat d'estils muscials que podem trobar al llarg del disc. I encara que això faci que bona part de les cançons del disc, per diverses raons, no m'agradin, hi ha molt poques cançons que et deixin indiferent: de totes les cançons es podria dir alguna cosa. També podem trobar molta diversitat en les temàtiques que tracten les cançons del disc, moltes de les quals volen donar un missatge reivindicatiu, crítica social o polític. I sembla que força cançons del disc se centren més en transmetre un missatge que en sonar bé com a cançó. L'exemple més clar és Dark Ballet.

Medellín: El primer senzill del disc i la cançó que obre Madame X és aquesta col·laboració amb Maluma, que tot i que sembla que no ha agradat a ningú, a mi sí que m'ha agradat. S'ha de reconeixer que és una cançó que no encaixa en els patrons de la cançó pop estàndard, sobretot en la seva estructura, i que a mi tampoc em va agradar tant com m'agrada ara en un primer moment. M'agrada el fet que tingui dos tornades, una de més plana i l'altra de més melòdica, que no apareix fins passats els 2 minuts i mig.



Future: Un altre dels senzills amb que Madonna va avançar el disc és aquesta cançó que compta amb la col·laboració de Quavo i que és la que (juntament amb el seu clàssic Like a Prayer) va cantar a Eurovisió. Tot i que a mi, la col·laboració em sobra. La producció de la cançó córre a càrrec de Diplo i, juntament amb una tornada enganxosa, és el punt fort de la cançó.

Bitch I'm Loca: l'altra col·laboració amb Maluma no és gaire més que la cançó de reggaeton estàndard, però valorant-la com a tal està bé: té una part melòdica abans de la tornada que està bé i que crea un contrast amb la resta de la cançó, les parts en castellà i anglès es van alternant sense quedar forçat i compta amb una producció molt ben feta i interessant.

Crazy: Una balada que no destacaria sinó fos perquè compta amb una producció molt més interessant del què acostumen a tenir les cançons d'aquest estil. També aconsegueix alternar anglès i portugués sense que quedi forçat en absolut.

God Control: La cançó en si no m'acaba d'agradar, però sí que trobo interessant el sorprenen canvi d'estil que té.

Faz Gostoso: Tot i que és més aviat un cover (o més ben dit, una adaptació) de la cançó del mateix títol de la cantant brasilera BLAYA, trobo que és una de les pistes més sòlides de Madame X. Un bon exemple de la combinació de pop amb influències de la música del Brasil.