Mark Ronson va estrenar divendres el seu cinquè àlbum d'estudi Late Night Feelings. El productor britànic ja havia avançat quatre senzills del disc Nothing Break Like a Heart, la cançó que també és diu Late Night Feelings, Find U Again i Don't Leave Me Lonely. El disc compta amb vocalistes com Miley Cyrus, Camila Cabello, King Princess, Alicia Keys o Ilsey.
El disc comença amb una introducció que enllaça amb la primera cançó del disc: Late Night Feelings, que compta amb la veu de Lykke Li i que ja fa un parell de mesos que es troba disponible. Tot i que en un primer moment em va semblar una cançó molt plana, i encara trobo que ho és fins a cert punt, amb les escoltes he anat trobant-hi detalls que la fan interessant. I aquest és el cas de bona part de les cançons del disc. Però com també passa en moltes de les pistes del disc, fins i tot després de trobar-hi aquests petits alicient, segueixen sent cançons que em deixen molt indiferent. I això us ho diu una persona que dona un valor a la producció, que és on el punt fort del disc d'un productor hauria de ser.
A continuació arriba Find U Again, la col·laboració amb Camila Cabello, i la meva pista preferida de Late Night Feelings (per no dir que és la única cançó del disc que seguiré escoltant). Una cançó pop mid-tempo que està molt bé i que compta amb una producció sòlida, però sense arribar al nivell que es podria esperar. La següent pista, probablement seria la meva segona preferida, tot i que bastant per sota. Es tracta de Pieces Of Us, que compta amb la veu de King Princess.
Tot seguit, tenim tres pistes amb la vocalista YEBBA: l'interludi Knock Knock Knock (que trobo que sona bastant interessant), una altra de les cançons que ja coneixíem: Don't Leave Me Lonely, i encara un altre interludi anomenat When U Went Away. Don't Leave Me Lonely està bé i compta una instrumentació remarcable, sobretot en la combinació de cordes i percussió. Però novament em deixa bastant indiferent. Després arriba Truth amb Alicia Keys, The Last Artful i Dodgr, que no està malament, però sona com moltes cançons de la intèrpret de No One. A més, la producció no té gaire alicient. Encara no havia aparegut l'èxit del disc: Nothing Breaks Like a Heart, la col·laboració de Mark Ronson i Miley Cyrus que va ser publicada a finals del 2018. És una cançó correcta, però que mai m'ha acabat de dir res.
A continuació tenim Why Hide, una cançó bastant avorrida; i 2 AM, on torna a col·laborar amb Lykke Li en una altra de les cançons més destacables de Late Night Feelings: una balada molt interessant a nivell de les melodies de la veu, però amb una producció bastant insulsa. Spinning, que compta amb la veu d'Ilsey, on juga amb el vocoder, cosa que a mi sempre m'agrada, però no de manera tan creativa o encertada com alters artistes ho han fet.
La veritat és que comentant les cançons ja he deixat entreveure quin serà el meu veredicte general del disc: les cançons estan bé, però a mi m'han deixat bastant indiferent. Trobo que les cançons funcionen millor dins el disc que de manera individual, a excepció de Find U Again, que ja us dic que és la única cançó que trobo realment sòlida. He de dir que poc a poc m'han anat agradant més, ja que el disc és ple de petits detalls dins la producció que fan les cançons més interessant, però sota el meu punt de vista una línia de baix (per posar un exemple) no és prou per donar interès a tantes cançons que no tenen cap altra gràcia (i ja us dic, que jo valoro la producció més que res en la música) .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada