Crítica: Inna - Yo

Divendres, Inna va publicar Yo, el seu sisè treball discogràfic i el primer que utilitzava el castellà com a llengua principal. Ja en coneixíem quatre cançons, d'un total de 11: Ra, Iguana, Sin Ti i Tu Manera. El llançament del disc va venir acompanyat del videoclip per tres pistes més de Yo: Te Vas (el nou senzill), Gitana i Fuego. Sincerament, fa mesos que estava molt impacient per poder coneixer el nou projecte de l'artista romanesa, que per primera vegada, ha composat o co-composat totes les cançons del disc, així que no espereu una ressenya breu.

La encarregada d'obrir Yo és la primera cançó que Inna va avançar del disc: Ra. Una cançó díficil d'encasellar en un gènere, ja que incorpora influències de molts estils diferents diferents; que em segueix sonant totalment fresca tot i que va ser estrenada avui fa exactament set mesos. He de reconéixer que el primer cop que la vaig escoltar no em va acabar d'agradar perquè em va deixar una mica descol·locat, com m'acostuma sempre al començament amb les cançons que són d'un estil musical que se surt dels que jo escolto regularment, però això no impedeix que la cançó m'encanti ara, i des de que al cap d'uns dies em vaig acostumar al so tan peculiar de Ra.

A continuació tenim Te Vas, una cançó de la què hi ha tant a dir que no sé ni per on començar, així que començaré dient que és una llàstima que al videoclip (que és la versió de la cançó llançada com a senzill) s'ometi la primera part de la cançó, que crea dramatisme i un efecte de contrast molt interessant amb quan comença la part dance de la cançó. En aquesta cançó trobem una combinació perfecta del ganxo dance Inna d'abans i el dramatisme de la Inna d'ara, agafant el millor de les dos facetes. És una d'aquelles cançons en què es pot veure que s'ha produit amb molta cura: l'ús del vocoder a la tornada és impecable i està plena de petits detalls com la breu melodia que apareix a la segona tornada (que seria el segon 42 del vídeo) i que es queda sense una continuació al drop. En totes les cançons, Inna ha treballat amb el productor David Ciente, la bona tasca del qual no es pot passar per alt.

La veritat és que estic totalment enganxat a aquesta cançó i en els tres dies que fa que ha sortit ja he perdut el compte de quantes vegades la he escoltat. Sens dubte la meva preferia de totes les cançons noves del disc, i probablement la millor novetat que hem pogut escoltar en molt de temps.

La tercera pista del disc va ser el seu segon senzill: Iguana, una cançó que també em segueix sonant totalment fresca tot i que va ser estrenada a finals de Novembre i la he escoltat infinitat de vegades.  Sens dubte, una de les pistes més destacables de Yo. És la única que compta amb un videoclip elaborat, tot i que he de dir que el de Te Vas m'agrada molt més.

Tot seguit arriba La Vida, una cançó que segueix bastant en la línia d'Iguana: pop amb un so realment únic, bastant repetitiu però molt efectiu i enganxós. Com en la majoria de cançons, la producció està molt cuidada i un ús molt encertat del vocoder. I el resultat és molt bo, tot i que no destaca tant com altres cançons del disc (no perquè no sigui bona, sinó perquè al moment d'escollir quines són les meves preferides o les que trobo que més destaquen no les puc escollir totes).



Res a veure amb el so de les altres cançons del disc, té a veure la següent pista. Locura presenta un contrast molt fort entre dos parts: la majoria de la cançó compta amb una producció que consisteix en un loop que recorda al tipus d'instrumentals de la música urbana, retoc vocal i una manera de cantar que sense que es pugui dir que és agressiva, contrasta molt amb la manera de cantar vulnerable que predomina arreu del disc; i que és la que trobem també en altres segments de la cançó. No és la meva cançó preferida del disc, tot i que sí que m'agrada, però sempre està bé que hi hagi diversitat entre les diferents cançons d'un disc. I crec que és ben clar que a Yo, no li falta diversitat d'estils.



Sí, mama és una de les meves cançons preferides del disc. Tot i que d'una banda s'ha de dir que practicament tots els elements de la cançó ja els hem trobat en anteriors pistes: la instrumentació de Ra, la manera "agressiva" de cantar durant el pont que ja hem vist a Locura, l'ús del vodocer,... Però de totes maneres trobo que és una cosa normal, aquesta repetició, i no es fa monòton en absolut.



A continuació trobem els dos senzills restants del disc: Sin Ti i Tu Manera. Per mi, les dos cançons es troben entre els millors senzills de l'any tot i tenir un estils molt diferents, per no dir oposats. Sin ti és un mid-tempo electrònic amb una producció molt experimental mentre que Tu Manera és una cançó que combina funk i R&B que és impossible treure's del cap. Tot i que és pot argumentar que Tu Manera és probablement la pista més "fàcil" i comercial del disc (ja que clarament el seu punt fort és fer-se addictiva), això no treu que sigui una gran cançó, amb una producció molt interessant.



Gitana és una cançó que pràcticament la única novetat que aporta són les segones veus que volen donar-li una ambientació flamenca.



La electrònica torna a Contigo, una cançó on Inna pren un "sample" (o si més no, una frase) d'una de les seves pròpies cançons: el "sabes que tu corazón conmigo te hace boom boom" de Nirvana, cançó que dona nom al seu anterior treball discogràfic. L'ús d'alguns sons m'han recordat als de Sin Ti, encara que més enllà d'alguns detalls de la producció, les dos cançons no tinguin res a veure.



I ja la última cançó del disc és Fuego, que no és de les més fluixes del disc però que m'agrada bastant igualment. I en arribar al final de Yo no puc no dir una cosa: és un dels molts pocs discos dels què puc dir que no hi ha cap cançó que no m'agradi. Tot i que tindria més mèrit això sí es tractés d'un disc més llarg, està clar que és el millor disc de la carrera d'Inna i amb molta diferència i probablement acabarà el 2019 com un dels discos de l'any. Com ja podeu intuir, la meva valoració del disc és molt positiva: pocs punts negatius a comentar musicalment, més que que s'ha quedat bastant curt tenint en compte que Inna ha estat treballant-hi molt temps. Però jo amb això no hi tinc cap problema si després es veu que és un disc on s'han cuidat tots els detalls, i no hi ha dubte que és el cas de Yo.