El 2014 Lana del Rey va tornar amb un tercer disc que suposava força un trencament amb Born To Die i l'EP Paradise, que és com una continuació. Canviava de productor per treballar amb Dan Auerbach, amb qui buscaria un so més obscur i amb una producció vocal que no l'hi fa cap bé, segons la meva opinió.
5. Shades Of Cool
En la cinquena posició he decidit posar-hi un dels singles del disc: Shades Of Cool, que és una balada extremadament lenta i molt intensa que es pot arribar a fer difícil d'escoltar.
4. Ultraviolence
El tercer senzill d'Ultraviolence va ser la cançó amb el mateix títol, que està bastant bé però que en el conjunt de la seva discografia jo tampoc la ressaltaria. Sense arribar a l'extrem de Shades Of Cool, l'hi passa una mica el mateix. Vist que cap dels senzills del disc havien tingut un impacte comercial destacable es va publicar una remescla de Hook 'n' Sling de la cançó, amb la intenció (suposo) de repetir l'èxit del remix de Summertime Sadness. No va ser així, però com a mínim, la remescla està molt bé.
3. The other Woman
Com ja em va passar al cover de Blue Velvet que s'inclou a Paradise, realment tenia opinions contradictòries sobre si posar The Other Eoman, que és un cover d'una cançó de Nina Simone*, al rànquing o no ja que, si ens posem estrictes, no és la seva cançó. Però com que és una de les que més escolto del disc i al cap i a la fi la llista es diu "les millors cançons d'Ultraviolence" i no "les millors cançons composades per Lana del Rey" he decidit donar-li un merescut tercer lloc.
* En realitat la versió de Nina Simone no és el primer enregistrament de la cançó, que va ser fet per Sarah Vaughan tres anys abans.
* En realitat la versió de Nina Simone no és el primer enregistrament de la cançó, que va ser fet per Sarah Vaughan tres anys abans.
2. West Coast (Radio Mix)
En la segona posició he decidit col·locar-hi el senzill de presentació del disc, i més concretament en la seva versió "radio mix", que és una versió de la cançó més acústica i orgànica i que en conseqüència s'allunya del so de l'àlbum. Aquesta versió només es troba disponible en les edicions tant estàndard com deluxe d'Alemanya i no ha sortit oficialment en cap altre país (o com a minim a Spotify Espanya no hi és).
1. Brooklyn Baby
Sense cap dubte, la meva cançó preferida d'Ultraviolence és la balada Brooklyn Baby, que va ser publicada com a senzill promocional del disc abans de la seva arribada. A més de ser una cançó excel·lent en si, s'allunya una mica del so habitual del disc, cosa que l'afavoreix molt i la fa més interessant.
La lletra està escrita d'una manera irònica, en un estil que recorda a National Anthem, una de les cançons del seu primer disc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada