I comencem l'especial en ocasió de la publicació del cinquè disc de Lana del Rey amb un rànquing amb les cinc millors cançons de Born To Die, l'àlbum amb el que ella debutava a principis de 2012 i que és un dels meus discos preferits, on Lana del Rey mostrava una qualitat musical que no ha sabut repetir en cap altre dels seus projectes posteriors -sempre segons la meva opinió.
5. Radio
Tot i que he estat dubtant entre si posar aquesta cançó, Carmen o Born To Die a la cinquena posició (aquest disc té massa cançons bones com per fer un top 5), finalment m'he decantat per Radio, la que és la cançó més dolça del disc, i això la fa ser molt diferent de la resta. Encara que en l'aspecte objectivament musical sigui bastant similar (producció, etc) té una atmosfera feliç que contrasta amb la de la resta de cançons del disc, que són melancòliques i obscures.
4. Blue Jeans
Blue Jeans va ser un dels senzills amb els que es va promocionar el disc. El videoclip que acompanya la cançó també és un dels millors de la carrera de Lana, encara que no tingui cap relació amb la lletra de la cançó. La lletra parlar sobre una ruptura amorosa que ella no hauria volgut que es produís i el videoclip mostra un noi (representat metafòricament com un cocodril) que l'arrosega cap a problemes (el fons de la piscina, on morira ofegada si es deixa arrossegar).
3. National Anthem
Aquest va ser un altre dels senzills amb els què es va promocionar el disc, i certament una de les cançons més brillant del disc. Té dos parts molt diferenciades (canvi de tonalitat entre elles inclós): les estrofes on Lana canta en un estil molt pla i la tornada molt més melòdica. Al videoclip de la cançó Lana del Rey i el raper ASAP Rocky recreen escenes quotidianes del president americà John F Kennedy i la seva parella Jacqueline, acabant amb l'assesinat d'ell. Lana del Rey també recrea l'escena de Marilyn Monroe cantant-li el Happy Birthday al començament del vídeo.
2. This Is What Makes Us Girls
Realment hauria pogut situar aquesta cançó al número 1, però finalment he considerat deixar This Is What Makes Us Girls com la segona millor cançó del disc. La lletra d'aquesta cançó, que va explicant una història molt ben construida, és la més encertada del disc.
1. Summertime Sadness
La meva cançó preferida del disc és també la més coneguda, i amb la que jo la vaig descobrir: Summertime Sadness. Encara que l'èxit li va venir gràcies a la remescla que Cedric Gervais en va publicar dos anys després del llançament de la cançó, i no amb la versió original inclosa al disc i que és la que situo en aquest rànquing.
Summertime Sadness és una cançó pop downtempo melancòlica, una descripció en la que he de reconeixer que hi encaixarien la majoria de les pistes del disc, però que té quelcom màgic que ja es nota al primer compàs de la intro.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada