Top 5: Honeymoon

Al 2015 es va estrenar Honeymoon, un disc on Lana del Rey intentava oferir quelcom diferent al que havia estat Ultraviolence, en tots els aspectes. Per primera vegada ens presentava un àlbum on el sentiment que predominava en les cançons era positiu i feliç, tot i que seguien sent cançons lentes. Però el disc, sota el meu punt de vista és molt fluix, en conjunt més escoltable que Ultraviolence, però sense literalment més d'una cançó en la que jo pensi que és realment bona.
Es va promocionar el disc amb dos senzills: High By The Beach i Music To Watch Boys To.

5. Art Deco

Una de les cançons més pop del disc, tot i que igualment molt lenta (Més que lenta, la paraula seria arrossegada). Trobo que és la cançó que té la producció més interessant del disc, feta pel seu col·laborador habitual Rick Nowells.

4. High By The Beach



Mirant-ho amb prespectiva, el senzill de presentació de Honeymoon ja estava avançant un estil que sembla que a Lust For Life el trobarem molt present: el de fusionar cançons dowtempo amb ritmes trap i hip-hop. És una cançó que objectivament no passa de "correcta", però que dins del conjunt del disc sobresurt (I perquè sempre el fet de tenir vídeo l'hi ho fa fer més).

3. Music To Watch Boys To

MTWBT va ser el segon senzill del disc, sota el meu punt de vista molt més interessant que el primer senzill del disc High By The Beach. Musicalment a mi m'agrada però no és una cançó que es deixi escoltar facilment, tenint començant amb la tornada cantada a capella -tot i que jo la trobo un detall molt interessant- i un tempo extremadament lent.

2. Freak

Freak va ser la última cançó del disc en rebre videoclip a principis de l'any passat, i a nivell de producció és també una de les més encertades del disc. Tot i això trobo que l'hi falten algunes coses per ser considerada una cançó molt bona per part meva, ja que mai ha estat una cançó que a mi em vingui de gust escoltar tot i que trobo que sigui de les millors del disc. Aquest és el problema de la majoria de cançons de Honeymoon, que ja no és que les cançons siguin bones o dolentes, sinó que no tenen res que et fa que et vinguin de gust.

1. God Knows I Tried

Sota el meu punt de vista, God Knows I Tried no només és la millor cançó de Honeymoon, sinó que també és la única del disc a l'alçada de Born To Die.