Crítica: Views

Us agradi Drake o no, és un fet indiscutible que actualment és la persona que més èxit té a la indústria musical. Actualment és número 1 tant a les llistes de singles com a les d'àlbums de les dos llistes més influents del món: la de Billboard i la del Regne Unit. Però realment és per a tant?

La cançó que obre el disc és Keep The Family Close, una cançó R&B downtempo bastant normaleta, però que es fa llarga (De fet ho és, ja que dura cinc minuts i mig). A continuació arriba 9, que és una cançó completament diferent de l'anterior, ja que és completament Hip-Hop. La tercera pista és U With Me?, una cançó Hip-Hop on el canadenc rapeja sobre una base trap més o menys en la línia de l'anterior cançó, però on el rap cedeix part del protagonisme a parts cantades.

La quarta cançó del disc és Feel No Ways, una cançó R&B, que m'ha recordat bastant al seu senzill del 2013 (I una de les sevs millors cançons, sens dubte) Hold On We're Going Home, però sense ser tan encertada. Igual que a la cançó que he citat, la producció consta únicament de la percussió i un sintetitzador molt subtil. El disc segueix amb Hype i Western Flows, dos cançons Hip-Hop, la primera de les quals amb una base trap i la segona amb un estil més clàssic dins el gènere. Bastant normaletes les dos. Després ve Redemption, una cançó que on la veu de Drake només està acompanyada per la percussió.

A la vuitena pista hi trobem la primer col·laboració del disc, que és la de PARTYNEXTDOOR a With You, una cançó Hip-Hop bastant genèrica, però que com a mínim és bona. Tot seguit arriba una altra col·laboració: Faithful amb Pimp C i dvsc. Una bona cançó, però similar a moltes altres de les del disc.

A la onzena pista hi trobem Controlla, on Drake col·labora amb el jamaicà PopCaan (Tot i que la seva col·laboració és bastant innecessària) una cançó Dancehall molt ballable que m'ha agradat molt, però que no se li escapa a ningú que és Work 2.0. Fins i tot la percussió és EXACTAMENT igual. Els crits, cortesia de PopCaan, del final sobren molt. A continació arriba el seu últim single, One Dance, al costat de Wizkid i Kyla (Aquesta última no de quan van gravar la cançó, sinó que la seva vocal està extreta de la cançó de la qual la base agafa el sample), actual número 1 al Regne Unit i a Billboard, a totes dues llistes el seu primer número 1 sense Rihanna. És sens dubte una cançó perfecta per a l'estiu: molt ballable, amb ritmes llatins, repetitiva en la seva justa mesura.

A continuació hi trobem una cançó al costat Future, anomenada Grammys. El rap de Drake està bé, però no es pot dir el mateix del del raper d'Atlanta. Tot seguit ve Childs Play, que tot i ser una cançó una mica genèrica és una bona cançó.

La quinzena pista l'ocupa una altra de les cançons que Drake ja havia estrenat Pop Style. Tot i que a la versió que va publicar com a avançament del disc comptava amb la col·laboració de Kanye West i Jay-Z sota el nom The Throne, finalment al disc s'ha suprimit la seva part. Tot i que la primera vegada que la vaig escoltar no em va agradar (En part per ser una cançó només de rap), al anant-la escoltant unes quantes vegades més m'ha anat agradant cada vegada més. A la següent cançó del disc ens hi trobem la col·laboració de Rihanna. Es tracta de Too Good, que és una cançó amb aires tropicals que m'ha encantat. Per mi, la millor cançó del disc i amb diferència. Com a curiositat dir-vos que inicialment van gravar aquesta cançó per a ANTI i Work per al disc de Drake, però finalment han estat publicades al revés. Només espero que aquesta cançó sigui el proper single, cosa que no és gaire difícil, i gravin junts un videoclip millor que el de Work. A continuació arriba l'interludi Summer's Over, on no hi canta Drake.

La divuitena pista és Fire & Desire, una altra cançó R&B downtempo. La veritat és que a mi aquest estil no m'agrada. A continuació ve Views, que és la típica cançó de Rap la lletra de la qual és totalment i innecessàriament egocèntrica. Hotline Bling, que ja coneixereu de sobres, tanca el disc.

Com sempre que em trobo amb un disc així de llarg (20 pistes) no sé com valorar-lo. A Views hi ha bastantes cançons realment bones, la majoria de passables i algunes de justes. No sé per què, però tenia unes expectatives altes per a Views, i m'he sentit una mica decepcionat, tot i que és un bon disc.
El Hip-Hop no és el gènere que més conec ni de bon troç, però sota el meu punt de vista (Que no és expert, com ja he dit) no aporta res nou ni és d'una qualitat sublim. Drake és un dels artistes més interessants a l'escena Hip-Hop sota el meu punt de vista, però ni de bon troç és el millor. Les millors cançons del disc sota el meu punt de vista, o com a mínim les que més m'han agradat, són les que tenen un so tropical: One Dance, Controlla i Too Good.
Al escoltar Views, he tingut la sensació que en aquest disc Drake ha volgut (O s'ha sentit obligat) a agradar a tothom, i això no és difícil: és impossible.