Divendres, Ariana Grande va publicar el seu esperat tercer àlbum Dangerous Woman. Aquest disc venia precedit per la cançó del mateix nom com a primer senzill i Into You com a segon.
La cançó que obre el disc és Moonlight, que realment m'ha encantat. La instrumentació la he trobat molt encerta i què dir-vos de la tornada, que és perfecta. El que sí que m'ha sobrat una mica és la outro. a Moonlight, la segueix el primer senzill Dangerous Woman, que tot i no ser en absolut una cançó dolenta, tampoc és res extraordinari. El disc segueix Be Alright, una cançó que ja havia estrenat com a promo single. Tot i que la primera vegada que la vaig escoltar no em va acabar de convéncer, ara mateix estic totalment adicta a ella. Crec que en part és culpa que molts mitjans la van descriure com una cançó Deep House, cosa que no és, i jo m'esperava una cosa a l'estil de Ghost Town d'Adam Lambert.
A la quarta pista hi trobem Into You el segon senzill. És una cançó dance realment molt bona. A continuació ve Side To Side, que compta amb la col·laboració de Nicki Minaj. Es tracta d'una cançó Reggae molt correcta, però és d'agrair veure a Ariana Grande en un nou registre. El que em sobra és la part de Nicki Minaj, i això que normalment m'encanten els seus raps. Tot seguit, ve una altra col·laboració amb un raper: Let Me Love You, al costat de Lil' Wayne. Aquesta cançó ja l'haviem escoltat, i a la primera vegada no em va acabar d'agradar, però m'ha anat agradant cada vegada més. La setena cançó és Greedy, una cançó R&B molt a l'estil de Bruno Mars el resultat de la qual és realment bo.
A Greedy la segueix Leave Me Lonely, en col·laboració amb Macy Gray: una cançó amb un estil bastant soul. A continuació ve Everyday, la quarta i última col·laboració del dsic, que és amb el raper Future. Tot i que una vegada més, la part del raper em sobra, en general és una cançó que m'ha agradat molt. El disc segueix amb Sometimes, una de les cançons més pop del disc.
La onzena cançó és I Don't Care i la dotzena és Bad Decisions. Encara que les dos són cançons midtempo, la segona té una percussió més marcada. A continuació ve Touch It, que tot i no ser una balada és el que més s'hi assembla dins el disc La quinzena pista l'ocupa Knew Better/Forever Boy, una cançó amb dos parts molt diferenciades. La segona part és bastant millor, sota el meu punt de vista. Tot i que no és una cosa gens habitual, tampoc és la primera vegada que veig això. Thinking About You tanca el disc en la edició deluxe que s'ha distriubuït aquí.
Dangerous Woman és un disc més que correcte. Presenta un so molt coherent (En part, s'entén que es descartés Focus per fer-lo sonar més coherent), però peca de ser una mica monòton. A mi, particularment, em va semblar bastant monòton la primera vegada que el vaig sentir, però cada vegada m'ha anat agradant més. En aquest disc, Ariana Grande, s'esforça (Excessivament, sota el meu punt de vista) per demostrar-nos que ja no és una nena, ja no és Cat (El seu personatge de Victorius) i que ara és una "adulta". Dangerous Woman té una direcció molt més concreta que My Everything, que era un disc pop excel·lent, però sense tenir cap direcció concreta. On també es veu una millora notable respecte al seu anterior disc és en l'apartat vocal.
La presentació de la edició deluxe física a Europa és realment excel·lent (Format Digipack), i si sou fans de la cantant us recomano que la compreu ara, ja que és una edició limitada.
En conclusió: Dangerous Woman és un bon disc pop-R&B que segur que us agradarà (Si us agrada aquest gènere, òbviament), encara que potser no a la primera vegada.
A Greedy la segueix Leave Me Lonely, en col·laboració amb Macy Gray: una cançó amb un estil bastant soul. A continuació ve Everyday, la quarta i última col·laboració del dsic, que és amb el raper Future. Tot i que una vegada més, la part del raper em sobra, en general és una cançó que m'ha agradat molt. El disc segueix amb Sometimes, una de les cançons més pop del disc.
La onzena cançó és I Don't Care i la dotzena és Bad Decisions. Encara que les dos són cançons midtempo, la segona té una percussió més marcada. A continuació ve Touch It, que tot i no ser una balada és el que més s'hi assembla dins el disc La quinzena pista l'ocupa Knew Better/Forever Boy, una cançó amb dos parts molt diferenciades. La segona part és bastant millor, sota el meu punt de vista. Tot i que no és una cosa gens habitual, tampoc és la primera vegada que veig això. Thinking About You tanca el disc en la edició deluxe que s'ha distriubuït aquí.
Dangerous Woman és un disc més que correcte. Presenta un so molt coherent (En part, s'entén que es descartés Focus per fer-lo sonar més coherent), però peca de ser una mica monòton. A mi, particularment, em va semblar bastant monòton la primera vegada que el vaig sentir, però cada vegada m'ha anat agradant més. En aquest disc, Ariana Grande, s'esforça (Excessivament, sota el meu punt de vista) per demostrar-nos que ja no és una nena, ja no és Cat (El seu personatge de Victorius) i que ara és una "adulta". Dangerous Woman té una direcció molt més concreta que My Everything, que era un disc pop excel·lent, però sense tenir cap direcció concreta. On també es veu una millora notable respecte al seu anterior disc és en l'apartat vocal.
La presentació de la edició deluxe física a Europa és realment excel·lent (Format Digipack), i si sou fans de la cantant us recomano que la compreu ara, ja que és una edició limitada.
En conclusió: Dangerous Woman és un bon disc pop-R&B que segur que us agradarà (Si us agrada aquest gènere, òbviament), encara que potser no a la primera vegada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada