Crítica: Thank You

Divendres també es va posar a la venda Thank You, el segon àlbum d'estudi de Meghan Trainor. La direcció que la cantant va prendre amb Title no em va agradar gens, però ja el primer senzill del disc No deixava claríssim que en aquest disc hi hauria un canvi de registre.

La cançó que obre el disc és Watch Me Do, una cançó retro, amb molta influència de la música R&B dels anys 90. No és la millor cançó del disc, sens dubte, però és una bona obertura pel disc. A continuació ve el segon senzill del disc Me Too, que tot i no perdre la essència retro, introdueix elements de música electrònica, que m'ha recordat a l'estil dels Black Eyed Peas/Will.I Am. Normamlent ja sabeu que no acostumo a criticar les lletres, però en aquest cas sí que ho vull fer ja que la lletra d'aquesta cançó és especialment i terriblement egocèntrica, tot i que estigui feta en un to irònic. Sense anar més lluny, la lletra de la tornada és "Si jo fos tu, també voldria ser jo".

La tercera cançó és No, el primer senzill del disc que segurament ja haureu sentit tots. Una cançó de 10, que de ben segur que acabarà dins la llista de les millors cançons de l'any. És una cançó dance, amb molta influència de la música dels anys 90. El disc segueix amb Better, una cançó Reggae amb també bastants elements Tropical House. Better compta amb la col·laboració del raper Yo Gotti, que ni millora ni fa pitjor la cançó. Sigui com sigui, el resultat també és molt bo. A continuació arriba Hopeless Romantic, una balada que realment m'ha agradat.

El disc segueix amb I Love Me, on Meghan Trainor col·labora amb LunchMoney Lewis, amb run resultat bastant pobre, per no dir dolent. Tot seguit arriba Kindly Calm Me Down, una altra balada que és encara millor que Hopeless Romantic. A diferència de la cançó mencionada, Kindly Calm Me Down, va creixent, però sense arribar al punt en que jo la començaria a  considerar una power-ballad. La vuitena pista és Woman Up, una cançó que no està malament però que té un estil que no m'agrada gaire. El tema de la lletra d'aquesta cançó és bastant similar a la de Manicure de Lady Gaga.

La novena cançó és Just A Friend To You, una cançó que la cantant ja havia estrenat en directe. És una cançó downtempo, que amb una altra instrumentació consideraria una balada. Precisament, això, la instrumentació és una dels aspectes més interessants de la cançó: Meghan comença només acompanyada del seu ukelele, però al llarg de la cançó s'hi van sumant cordes i una segona veu que fa lluir més aquesta cançó.  El disc segueix amb I Won't Let You Down, una cançó uptempo bastant normaleta, però correcta. A continuació ve Dance like Yo Daddy, una cançó que perfectament podria haver estat del seu àlbum debut Title ja que presenta el mateix estil do-woop que All About The Bass.

A la dotzena pista hi trobem una de les meves cançons preferides del disc: Champagne Problems, que m'ha sorprés totalment, ja que segueix el so Tropical House amb un estil semblant al d'I Took A Pill in Ibiza. Aquesta cançó tancala edició estàndard.

La primera de les cançons exclusives de les exclusives de la edició deluxe (La 13ena en total) és Mom, una altra cançó de l'estil de les del seu primer àlbum Title. Aquesta cançó compta amb la col·laboració de la seva mare Kelli Trainor, que no és més que una trucada telefònica. En conclusió, la cançó sencera és innecessària, però la col·laboració de la seva mare encara ho és més. A comntinuació ve Friends, una cançó pop midtempo amb aires tropicals, bastant bona. La cançó que tanca el disc és Thank You, que compta amb la col·laboració de R.City. També és una cançó tropical House, amb alguns ritmes llatins.

Tot i que hi ha algunes cançons que he trobat bastant dolentes, en general Thank You és un disc molt  més que correcte. Amb les cançons que va estrenar com a Countdown singles i el primer senzill No, emblava que Meghan Trainor sortia d'estar encasellada en un estil molt concret per encasellar-se de nou, però no ha estat així i ens trobem amb un disc amb el punt just de varietat per seguir estant cohesionat. El punt més fluix de Thank You són les lletres, però jo personalment no presto gaire atenció a aquest aspecte.