Crítica: At Night, Alone

Aquest divendres es va posar a la venda At Night, Alone; el segon àlbum d'estudi de Mike Posner, que ve precedit per l'èxit aconseguit amb la remescla que SeeB ha fet de la seva cançó I Took A Pill in Ibiza.

La majoria de les originals són cançons pop amb bastant influència country i una instrumentació totalment orgànica. D'aquestes, algunes són realment excel·lents i la majoria són bones, però altres són mediocres o fluixes, com és el cas de In The Arms of A Stranger, una cançó que Mike Posner canta a capella. En general és un disc que va de més a menys. Les lletres de la majoria de cançons són autobiogràfiques, com és el cas d'I Took A Pill in Ibiza i One Hell of A Song. Tot i que aquest no és l'estil de música que més m'agrada, les originals m'han agradat bastant. Però també és un punt a favor que no s'hagi passat al house per l'èxit de les remescles.
Però per altra banda tenim les remescles de les cançons que, tot i que estan fetes per DeeJays relativament desconeguts com SeeB, JordanXL i Kyle Tree, són totes molt bones i en cap moment es veuen remescles forçades, cosa que costa molt d'aconseguir amb una cançó d'aquest tipus.

No sé com valorar el disc. Per un costat tenim les originals, on Mike Posner únicament ens mostra la seva faceta com a cantautor, que són d'un estil molt particular i que si us agrada aquest estil suposo que us agradaran i si no, potser que també us agradin bastant (Com és el meu cas). Però si s'hi afegeixen les remescles, en la meva opinió la nota del disc pujaria bastant.