
A Honeymoon la cantant novaiorquesa segueix amb un so bastant semblant al sol fer: cançons molt lentes, amb una producció molt minimalista. La veritat és que la primera vegada que he escoltat aquesta cançó la he trobat molt insulsa, però al anar-la escoltant més vegades ja m'ha anat agradant cada cop més. No us negaré que preferiria alguna cosa una mica més uptempo (Haurem d'estar atents a veure si surt alguna remescla interessant), però Lana del Rey sempre s'esforça per a oferir un so molt diferent al de la resta d'estrelles pop.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada