28 d’oct. 2014

Anàlisi: DJ Mag top 100

Com potser notareu al llarg de l'entrada, no estic gens d'acord amb la llista, i molt menys amb la primer posició.



La llista l'encapçala Hardwell, que repeteix per segon any consecutiu. Ho trobo igual d'injust que l'any passat, especialment perquè alhesores l'únic DJ que només ha estat número 1 un any és David Guetta, quan en la meva opinió és el que més ha contribuït a la poularització de la música electrònica.


La segona posició l'ocupen Dimitri Vegas & Like Mike. A mi m'agraden bastant algunes (No totes) de les produccions dels germans belgues, però sobre ells plana el rumor que no produeixen i fan servir Ghost Producers. A més ultimament no han fet cap tema en solitari, sempre acompanyats d'algun altre DJ.

La tercera posició és per Armin Van Buuren, que baixa una posició respecte a l'any passat i que ha esta número 1 cinc anys no consecutius.
Encara que aquest any no ha tret nou àlbum ha reeditat Intense hi ha tret bastants temes, el més exitòs Ping Pong.


La posició número 4 la ocupa Martin Garrix, que en puja 36.
Aquest any ha demostrat que no només era Animals i que no nomès sabia fer Big Room, amb temes com Gold Skies o Wizard.
A mi cada cop m'agraden més els seus temes.


La cinquena posició és per Tiësto, que perd una posició.
Aquest any ha tret l'àlbum A Town Called Paradise que a mi m'ha agradat, però per a la majoria de gent ha estat una decepció i m'esperava que baixaria molt més.
Aquí sí que no estic gens d'acord. La sisena posició és per Avicii, que baixa tres posicions. En la meva opinió el suec no mereix res més que el número 1.
Trobo sobretot injusta aquesta baixada perquè és dels pocs DeeJays que ha provat alguna cosa nova amb el disc True, que a més va reeditar amb versions més House a Avicii by Avicii. O sigui que ha fet una cosa nova sense abandonar el seu estil anterior.

La posició 7 és per David Guetta, qui també baixa. Crec que mereix aquesta baixada lleu perquè aquest no ha estat el seu millor any precisament.

La vuitena posició la ocupa Nicky Romero, que baixa una posició.
Si parlem dels llançaments, ha estat un any molt fluix. Si parlem de qualitat, no ha baixat gens.

A la novena posició hi trobarem Skrillex que torna al top 10.
A mi personalment el seu estil no m'agrada però crec que tots els que han tret àlbum mereixen pujar i és el cas.

Tanca el top 10 Steve Aoki, que aquest any preparava el seu àlbum Neon Future, que va sortir fa poc menys d'un mes, ja fora del plaç de votacions.


La posició 11 és per Calvin Harris, que aquest any no ha tret molts senzills però els que ha tret són molt bons. A més en breu treurà Motion, el seu quart àlbum, cosa que segurament el fara escalar més posicions a la llista.


La posició número 12 és per Afrojack, que en baixa tres respecte a l'any passat. Ho trobo molt injust sent que aquest any ha llançat l'àlbum Forget The World, que és el primer LP de la seva carrera. Amb aquest disc no només s'ha donat a conéixer al públic mès Pop, sinó que ha demostrat la seva versatilitat com a productor.


A la 13 hi trobem Blasterjaxx, que  pugen 58 posicions, cosa que no crec que mereixin ni de bon troç.
A la posició 14 hi ha Dash Berlin, que aquest abandona el top 10.
La quinzena posició va a les mans d'Alesso, que baixa dos posicions perquè aquest any no ha tret gaire música.


Pel que fa a les entrades més al top 100, la més alta és Deorro, que entra a la posició 19. Crec que mereixia entrar, però potser no tan alt.
Just una posició per sota, a la 20, entren DVBBS, un duet de productors que és molt criticat per pressumptes plagis i perquè practicament no han fet cap tema en solitari.
També tenim que destacar la entrada d'Oliver Heldens a la posició 34, i segur que l'any que ve puja molt.
A la 41 entra Borgore, un altre dels que aquest any presenta àlbum.


Ara parlem d'altres artistes destacats dins la llista.
Les Nervo baixen cinc posicions, ubicant-se a la 21. Aquest any no ha estat el millor de la seva carrera. Segueixen sent les noies més ben posicionades de la llista.
Pel que fa a R3hab, escala 35 posicions fins a la 23. Potser mereixeria una posició una mica més alta.
Steve Angello suma 12 posicions i se situa a la 26, just a sobre de Dyro, que ocupa la 27.
Axwell baixa fins a la 29 i Dannic puja 44 posicions fins a la 30.
Krewella escala 11 posicions fins arribar a la 26.

Finalment parlem de qui trobo a faltar a la llista. La única sortida destacable és la de DJ Antoine després d'un fugaç pas d'un any al top 100. No crec que sigui just.
A la llista també trobo a faltar a Sultan & Ned shepard, Tom Swoon i Syn Cole.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada