Com ja podiem intuir pels diversos avançaments que Rauw Alejandro ha estrenat en els últims mesos, Saturno és el disc més arriscat de la seva carrera. És un disc molt més eclèctic que Vice Versa i Afrodisíaco i, tot i que també hi ha espai pel reggaeton i el pop urbà, no trobo que es pugui dir que son els sons que predominen en aquest disc. En general, la producció del disc està molt cuidada i un dels detalls en què es nota és en les transicions entre les cançons. Fan que totes les pistes del disc encaixin perfectament i això és una de les coses que més m'animaven a seguir-lo escoltant i a fer-ho en ordre.
Però malgrat que Saturno tingui un enfocament molt més interessant que qualsevol dels altres treballs discogràfics de Rauw Alejandro a nivell de producció, les interpretacions vocals són bastant monòtones i les lletres són més fluixes que mai. I tot i que jo dono molt valor a les produccions i sempre m'agrada veure com els artistes innoven, la veritat és que prefereixo una cançó enganxosa amb una bona melodia vocal sobre una base de reggaeton més aviat simple com havíem vist als seus anteriors treballs discogràfics. I és precisament per aquesta raó que, malgrat sigui el disc més ambiciós de Rauw Alejandro en teoria, em sembla el més fluix dels tres albums que el cantant porto-riqueny ha publicat fins ara.
El punt àlgid del disc, sense cap mena de dubte és "Lejos del Cielo", la cançó que han escollit com a nou senzill del disc. És una proposta de pop urbà amb una producció més aviat suau que, francament, em sembla un dels millors senzills de la seva carrera (si és que no és el millor). De la mateixa manera que Rauw Alejandro va fer amb la quarta pista de Vice Versa, tornem a tenir una pista del disc en blanc amb un so que sembla d'una pantalla de càrrega ocupant, de moment, l'espai d'una cançó que sortirà més endavant. El cantant ja ha anunciat que serà una cançó molt especial (és clar, que ha de dir ell?), però això a mi només em suggeria una cosa: serà la seva esperada primera col·laboració pròpiament dita amb Rosalia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada