A nivell sònic, Paraíso és una evolució totalment lògica des de Microdosis. El segon àlbum de Mora s'encasellava entre el pop i la música urbana, però incloïa diverses cançons amb una forta influència de la música electrònica que no havíem vist en la seva música fins aleshores. "Memorias" i "Bad Trip" en són els millors exemples. En canvi, a Paraíso, els ritmes urbans i els sons electrònics comparteixen protagonisme gairebé en la mateixa mesura. I tot i que "Calentón" dista de ser una de les pistes més memorables del projecte, trobo que sí que va ser un bon senzill de presentació en el sentit que és la que incorpora de manera més evident les dues vessants del disc (electrònica i reggaeton).
No obstant això, Paraíso és un disc força redundant en altres aspectes. Però, és clar, és una cosa poc sorprenent si tenim en compte que parlem d'un artista que ha tret ni més ni menys que tres àlbums en poc més d'un any i mig. A nivell d'interpretació vocal, les cançons de Paraíso no ofereixen absolutament res que no hàgim vist ja a Microdosis o a Primer Día de Clases, i en els temes i les lletres tampoc s'hi veu cap evolució. No obstant això, tot i que em torna a deixar amb la sensació que és un disc fet més aviat de pressa, em sembla un projecte, en conjunt, molt més rodó que el seu predecessor (tot i que sí que és cert que Microdosis tenia uns punts àlgids més alts). El punt fort del disc, per tant, és la producció. No només perquè sona bé, sinó perquè fan que aquest àlbum soni totalment diferent a la resta de discos que hem rebut enguany per part dels artistes que podem encaixar dins el paraigua de la música urbana.
Paraíso compta amb col·laboracions bastantes i molt diverses que, en general, funcionen millor del que m'esperava. La més destacable de totes és la que fa amb Quevedo, que apareix com a artista convidat a una cançó anomenada "APA" que ha entrat directament al número 1 de la llista diària de les cançons més escoltades de Spotify a Espanya i encara no s'hi ha mogut. És una proposta dance amb una producció suau i amb una tornada bastant enganxosa que clarament em sembla una de les millors cançons del disc. També tenim la col·laboració de Paopao a "Cositas". Fa unes setmanes, aquesta jove cantant va incloure Mora al remix de la seva cançó "Also Así" i ara ell li torna el favor. Una col·laboració que m'ha sorprés també positivament és la de Danny Ocean, que apareix a "Eivissa", una altra de les meves preferides del disc.
Però la cançó que em sembla la millor del projecte sense cap mena de dubte no és cap d'aquestes col·laboracions sinó una proposta de Mora en solitari anomenada "Casualidad". És una cançó pop amb una producció electrònica i una tornada increïblement addictiva que espero que que més endavant promocioni com a senzill perquè realment sona a hit mundial esperant per explotar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada