DNA és el nom de la nova producció d'Aspyen, que arribava fa uns dies a les plataformes digitals a través del segell discogràfic de Martin Garrix, STMPD Records. Per mi, DNA, és un d'aquells llançaments que segurament passarà desapercebut a nivell de xifres però que em deixa amb la sensació que hauria tingut molta repercussió si l'hagués tret un nom més reconegut. David Guetta, Swedish House Mafia o fins i tot el mateix Garrix. És una producció electro house totalment instrumental que, si bé es cert que resulta una mica bidimensional i s'ho juga tot al drop, aconsegueix un resultat més que sòlid.
Divendres arribava a les plataformes digitals la col·laboració d'Afrojack i James Arthur, Lose You. És una proposta orientada al synthpop amb pocs elements electrònics a la producció i que no acaba de trencar del tot. La veritat és que crec que és el tipus de cançó si algú la sentís a la ràdio, ningú es plantejaria que podria ser el senzill d'un DJ/productor. Més enllà d'això, no està malament, però tampoc em sembla un llançament gaire destacable.
David Guetta i Galantis tornen a unir forces en un nou senzill anomenat Damn, que compta amb la col·laboració del cantant i productor britànic MNEK. Segueix en la línia house suau totalment enfocada a les ràdios del Regne Unit que la seva anterior col·laboració Heartbreak Anthem, però, sorprenentment, han aconseguir presentar una cançó encara més bàsica i avorrida. David Guetta ja té unes quantes cançons d'aquest estil que li han funcionat prou bé a nivell comercial, com deiem sobretot al Regne Unit, així que suposo que, mentre segueixin funcionant, en seguirà treient encara que ja no aportin res.
Armin Van Buuren i Azteck publicaven divendres Tocando El Sol, una proposta progressive house que recorda inevitablement a Sun is Shining (d'Axwell i Sebastian Ingrosso, encara que es queda bastant lluny del nivell de la cançó dels suecs). Però precisament és una de les semblances amb Sun is Shining el que més la fa destacar i no és el tipus de sintetitzador ni la referencia solar al títol, sinó el fet que tenim poques produccions progressive house que trenquin en compàs 6/8.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada