Ressenya: Magic Still Exists

Divendres arribava a les plataformes digitals un altre dels discos que més ganes tenia de poder descobrir enguany: Magic Still Exists, el treball discogràfic d'Agnes Carlsson. Bé, podriem debatre si és un àlbum on un EP, ja que si treiem la intro i els interludis ens quedem amb 7 cançons però més de mitja hora de duració, que és més del que duren molts albums de 10 cançons. En tot cas, si la pròpia artista sueca l'ha definit com un àlbum, al cap i a la fi, ella té l'última paraula.

La primera pista del disc es diu Spiritual Awakening  i és una introducció orquestral de poc més d'un minut, tot i que també hi podem sentir algunes pinzellades electròniques. A continuació arriba XX, la primera cançó pròpiament dita del disc. Tot i tenir un tempo una mica més lent que els tres senzills que Agnes va avançar d'aquest projecte, segueix tenint una forta influència de la música disco. Potser la intro i la outro son innecessàriament llargues, però en general és una molt bona cançó. 24 Hours és una de les cançons que ja fa mesos que podem escoltar, concretament aquesta va arribar a les plataformes digitals a principis de Juliol. És una cançó pop-dance, amb molta influència de la música disco i també bastants elements electrònics a la producció. Tot i que em sembla una cançó genial en totes les seves formes, he de dir que en un primer moment la producció em semblava massa recarregada, i m'agradava molt més la versió acústica, que Agnes canta acompanyada únicament del piano. Això sí, amb les escoltes, la producció m'ha acabat agradant molt.

Tot seguit, arriba un altre dels nombrosos interludis que conté Magic Still Exists: es diu Freedom i és un tall de 40 segons on sentim una veu (que no és la de la pròpia cantant) parlar. El trobo completament innecessari, si voleu que us digui la meva opinió. Un cop acabat aquest breu interludi, arriba Here Comes The Night, el tercer senzill del disc, que Agnes va publicar a principis de mes. Here Comes The Night és una fusió de disco, pop i música electrònica, encara millor que 24 hours en tots els aspectes: la producció és més completa i més content i la interpretació vocal llueix encara més. L'estil de la cançó recorda molt a ABBA, tant per la composició de la veu com per la instrumentació. No només és la meva cançó preferida del disc, sinó que sens dubte se situa ja com una de les millors cançons del 2021 sota el meu criteri. A continuació tenim Love and Appreciation, possiblement la proposta més purament disco dins del disc, i un altre interludi parlat anomemat The sould Has No Gender. Us tornaria a dir que em sobra, però, com a mínim, aquest cop sí que parla ella.

Selfmade és una pista dividida en dues seccions molt clares: comença com una cançó inspirada en el dance dels anys 80 que juga molt amb els talls de veu distorsionada, que es poden arribar a fer una mica pesats. Passats els tres minuts i mig es transforma totalment, apostant per un so bastant eteri. Fingers Crossed va ser el primer avançament que Agnes Carlsson van publicar del seu nou disc al 2020 i la següent cançó que apareix al tracklist. És una cançó pop dance grandiosa, que un cop més incorpora elements de la música disco, però posada en context, es nota que la van fer abans de tenir clara la direcció del projecte.  Sigui com sigui, és una molt bona cançó i m'alegro que hagin decidit incloure-la en aquest disc. A continuació tenim un altre interludi Free Your Mind and Free Your Body, que recupera l'outro de XX per encarar-nos cap a l'última cançó del disc: la que també es diu Magic Still Exists. I sorprenentment, la pista amb què Agnes tanca aquest disc de pop-dance, disco i música electrònica és una balada que canta acompanyada únicament del piano. I no només és una molt bona cançó que aconsegueix transmetre la mateixa grandiositat que les altres pistes del disc amb una producció molt més elaborada, sinó que la instrumentació més austera també permet gaudir millor de la seva fantàstica veu.

Magic Still Exists és un disc que ha estat pensat com una experiència, no com una col·lecció de cançons. Està estructurat de la mateixa manera que The Butterfly Effect de Vargas & Lagola, cosa que no és cap casualitat: els seus dos integrants Vincent Pontare (que, a més, és la parella d'Agnes Carlsson) i Salem Al Fakir han produït la totalitat del disc i son coautors de totes les cançons de Magic Still Exists, juntament amb Agnes. Això té la seva part positiva i la seva part negativa: és un disc increïblement cohesiu organitzat de manera que flueixi perfectament, però tenim molt poques cançons noves: només n'hi ha quatre que no haguessim pogut escoltar abans. I, malgrat que també són propostes interessants i el llistó estava molt alt, cap d'elles em sembla del mateix nivell que els genials 3 senzills que ja coneixiem anteriorment. 

Les 7 cançons d'Agnes tenen un nivell i una qualitat que ja voldrien tenir discos molt més llargs d'artistes molt més reconeguts internacionalment, però, en tot cas, es fa difícil comparar un disc d'aquestes característiques amb un àlbum d'estudi convencional amb 15 cançons, i fracament aquesta és la única raó que no em deixa afirmar que Magic still Exists és el millor disc del 2021.