Vargas & Lagola han publicat avui un nou senzill completament per sorpresa: es diu Ain't Leaving Now i l'han estrenat per acompanyar l'anunci del seu primer concert pròpiament dit (és a dir, que no fos ni com a teloner ni com a part d'un esdeveniment més gran). El primer concert en solitari del duo suec estava inicialment programat per la primavera del 2020, però finalment acabarà tenint lloc dos anys més tard. En tot cas, Ain't Leaving Now és una power ballad, amb una forta influència del rock dels anys 70, una influència que sembla que cada cop es torna més present en la música de la formació de Vincent Pontare i Salem Al Fakir. No és un estil que m'agrada particularment, i, de fet, molts cops em tira enrere en les primeres escoltes, però més enllà de la isntrumentació, Ain't Leaving Now em sembla una molt bona proposta. Tampoc no mosta res que no oferís el seu anterior disc Mount Alda, però la meva valoració d'aquest senzill és totalment positiva.
Sens dubte, la novetat més destacada del dia, de la setmana i, segurament, del mes ha estat Easy On Me, la primera cançó que Adele presenta en més de 6 anys i que serveix de senzill de presentació del seu quart àlbum. Easy On Me és una balada de piano sense cap sorpresa, molt en la línia de totes les cançons amb què Adele s'ha convertit en una de les intèrprets més exitoses del segle XXI. La tornada no m'acaba de convèncer, i és una llàstima perquè les estrofes m'han agradat força. El nou disc de la cantautora anglesa es dirà 30 i arribarà a les botigues de discos el proper 19 de Novembre.
De la mateixa manera que a finals de 2020 ens va sorprendre amb una versió de Back To Black d'Amy Winehouse, avui arribava a totes les plataformes digitals la versió que Benee ha fet de Somebody That I Used To Know de Gotye. A nivell de composició, Somebody That I Used To Know em sembla una grandíssima cançó, i Benee l'ha portat al seu estil particular amb molt bon gust.
Faking Love és la nova proposta d'Anitta en col·laboració amb Saweetie. Malgrat ser una cançó en anglès, la producció compta amb molts elements de funk carioca, que fusiona amb elements electrònics i una tornada repetitiva però bastant enganxosa. Sens dubte, una proposta molt més encertada sota el meu punt de vista que el seu anterior senzill Girl From Rio.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada