Ressenya: Dynasty

Tainy i Yandel estrenaven divendres el seu disc conjunt Dinasty, que inclou un total de 9 pistes entre les quals hi ha col·laboracions amb Saint JHN i Rauw Alejandro.La primera pista del disc és una intro de 20 segons que s'anomena precisament Dynasty i en la qual tots dos artistes expliquen molt breument el concepte del disc, com si fos una roda de premsa després de bàsquet. Sincerament no acabo de veure què aporta, però tampoc fa nosa. A continuació arriba la primera cançó pròpiament dita de Dynasty: Una Más, en col·laboració amb Rauw Alejandro. Una pista de reggaeton correcta sense gaires sorpreses. La millor part de la cançó és la tornada i la més fluixa, l'estrofa del cantant de Todo de Ti. Cámara Lenta és un altre reggaeton, però amb una producció més electrònica i un so bastant hipnòtic que m'ha recordat a algunes de les bases que va fer servir J Balvin a Colores. A la quarta pista del disc trobem Deja Vu, la cançó que van escollir com a senzill de presentació del projecte. És un reggaeton totalment convencional que contrasta amb els sons més electrònics i arriscats que tenen altres cançons del disc, però que no em desagrada.

El Plan aposta per un so més obscur dins el reggaeton, mentre que Háblame Mañana torna a comptar amb un enfocament més convencional dins el gènere, tot i que amb un tempo més lent del que és habitual. La segona col·laboració al disc arriba a continuació: Si Te Vas, és una pista dancehall amb un so molt fresc que compta amb la participació del cantant estatunidenc Saint JHN. No només destaca pel fet de ser la única cançó del disc que no és de reggaeton (i encara menys per ser la única col·laboració amb un artista anglòfon), em sembla la millor cançó del projecte i amb bastanta diferència. La producció és prou completa i aconsegueix sonar molt fresca. Buscando Calor és un altre reggaeton mid-tempo que no està malament, però sense massa a destacar. Per acabar tenim una altra de les meves preferides del disc: Va Y Ven. Em sembla la cançó amb millor producció del disc (juntament amb Si Te Vas), per la seva combinació de sons electrònics i orgànics.

Dynasty és un disc de música urbana més que correcte,  sobretot si el comparem amb altres discos conjunts que altres artistes han presentat en els últims mesos. És clar, el projecte conjunt d'un productor i un cantant no es pot comparar del tot a discos com Los Dioses, on tots dos artistes canten. Però més enllà d'això, molts d'aquest projectes et deixen amb la sensació que s'han fet de pressa i corrents, mentre que es nota que Dynasty sí que és un disc que s'ha cuidat més i s'ha fet amb molta més cura.

També es nota que és un disc on la producció té un pes més gran del que acostuma a tenir als discos de reggaeton, cosa que m'agrada. De fet, era el que estava cercant en un disc que té a  Tainy com un dels seus artistes principal. Això sí, hi ha un parell de cançons on em sembla que la producció eclipsa la veu sense ser variar de cap manera al llarg de la cançó, cosa que tampoc em sembla necessària.