Com és costum, acomiadem el setè més del 2021 repassant els deu millors senzills que ens ha deixat.
Comencem el rànquing amb el nou senzill de Gianluca. A principis de mes, aquest músic xilè estrenava el seu segon senzill en solitari per aquqest 2021. Sigo Aquí és una proposta de pop urbà amb una forta influència del funk carioca brasiler en la producció. Com és habitual en la música de Gianluca, aquesta cançó s'envolta d'una atmosfera introspectiva i melancòlica.
9. Armin Van Buuren i DubVision - I Should Be Loving You
DubVision i Armin Van Buuren col·laboren per primer cop a I Should Be Loving You, una proposta progressive house més que correcta. A més, I Should Be Loving You aconsegueix sonar molt fresca, una cosa bastant difícil en un gènere que porta ja una temporada llarga tant saturat, com és el cas daquesta branca de la música electrònica. A nivell vocal, també em sembla molt encertada
Cinc mesos després de debutar amb Leave The Door Open, el projecte conjunt de Bruno Mars i estrenava el seu segon senzill Skate. Un cop més, és una cançó amb un so totalment inspirat en el funk i l'R&B dels anys 80, però en aquest cas amb un so una mica més animat que la seva altra cançó. Pel que fa al disc que aquests dos artistes van anunciar el passat mes de Febrer, encara seguim sense saber quan sortirà.
Un altre disc que fa bastant temps que es va anunciar però encara no sabem quan arribarà és Timelezz, el segon àlbum de Jhay Cortez. El cantant porto-riqueny ha avançat una altra de les cançons que formaran part d'aquest projecte fa uns dies: En Mi Cuarto, una col·laboració de Skrillex. He de dir que tot i que m'ha agradat bastant, m'esperava més d'una cançó d'aquests dos artistes. Concretament, la distorció que han posat a la veu de Jhay Cortez em sembla excessiva. Pel que fa a la producció, En Mi Cuarto aposta per un so house, sense rastre de la música urbana.
Una altra de les novetats d'aquest mateix cap de setmana ha estat la col·laboració del productor/DJ francojaponès Vantage i el cantant suec Benjamin Ingrosso, anomenada Finally You. És una fusió de disco/funk i electrònica que sembla acabada de treure d'un disc de Daft Punk. I, de fet, el principal encant de la cançó és que podria ser perfectament del duo francès, però aixo no treu que tingui el seu ganxo i estigui molt ben produïda.
Fa un parell de setmanes arribava a les plataformes Dynasty, el disc conjunt Tainy i Yandel. Sens dubte em sembla un dels millors projectes de música urbana que han vist la llum en l'últim any, malgrat que a nivell de xifres no hagi tingut gaire repercussió. Un dels senzills amb què l'han promocionat és aquesta col·laboració amb l'estatunidenc Saint JHN anomenada Si Te Vas, la única cançó del disc que s'allunya del reggaeton. Aposta per un so dancehall molt fresc en la producció i una intepretació vocal més suau i calmada que la majoria de cançons del disc.
Don't Go Yet és la cançó que marca el retorn de Camila Cabello i enceta la promoció del seu tercer disc Familia. És una cançó amb molta influència de les seves arrels cubanes que fusiona pop i salsa, tot i que el ritme del reggaeton també fan una breu aparició durant la segona estrofa. Fa temps que penso que m'agradaria molt veure a Camila Cabello fer música més en aquesta direcció i allunyar-se del pop estàndard estatunidenc (independentment de l'idioma), i Don't Go Yet és un pas clar en aquesta direcció. Encara haurem d'esperar uns mesos per veure si les cançons del seu nou disc van majoritariament en aquesta línia.
A principis de mes, Alexandra Stan ens sorprenia amb aquest nou senzill, que s'anomena Come Into My World i que compta amb la producció de Nervo. Come Into My World és una cançó dance-pop que recupera els sons disco dels anys 70 i els fusiona amb sons electrònics més contemporanis. Una combinació que ja hem vist en els últims discos de Dua Lipa i Kylie Minogue, dos discos als quals la nova proposta d'Alexandra Stan no té res a envejar.
2. J Balvin i Skrillex - In Da Getto
En els últims mesos, J Balvin ha estrenat una sèrie de senzills que, en principi, formaran part del seu proper treball discogràfic. Havia estat bastant crítics amb ells, perquè realment m'han deixat més aviat indiferent en el millor dels casos, però ara em toca dir tot el contrari: la proposta més recent del colombià s'anomena In Da Getto, compta amb la col·laboració de Skrillex. Fusiona amb molt bon gust l'estil de rap de l'autor de ginza i Mi Gente amb la música electrònica. La producció sampleja Party In The Ghetto de David Morales, tot un clàssic del house dels anys 90.
1. Swedish House Mafia - It Gets Better
Sense cap mena de dubte, el més destacat del mes a nivell musical ha estat el retorn de la Swedish House Mafia. Després de quasi 9 anys sense presentar música original, a mitjans de mes estrenaven dos senzills: It Gets Better i Lifetime. Ja sabeu que em limito a triar una novetat per artista així que m'ha tocat triar, malgrat que totes dues cançons em semblen de les millors del mes. Lifetime és la proposta que arribarà a un públic més gran i que també estic escoltant moltíssim, però finalment m'he decantat per escollir It Gets Better, perquè és una producció que només haurien pogut fer ells. L'estrena de la cançó va estar envoltada de moltíssima controvèrsia, ja que no és un senzill gens digerible pel públic generals i no és l'estil electro house que els seus fans esperaven, però a mi em sembla una proposta genial, amb moltes seccions diferents, i amb sons obscurs i agressius bastant interessants.
Com sempre, per acabar teniu una llista de reproducció de Spotify amb aquests 10 senzills i altres novetats que s'han quedat fora del rànquing perquè no són cançons originals, són d'artistes que ja tenen una altre senzill dins la llista o simplement no m'han agradat tant com aquestes 10.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada