Anuel AA i Ozuna van publicar ahir el seu esperat àlbum conjunt Los Dioses, que inclou dotze cançons inèdites. Aquests dos artistes ja havien col·laborat en un gran nombre d'ocasions, entre les quals hi ha els èxits Aventura, China i Adicto, i ja fa molt temps ue havien manifestat la intenció de publicar un disc conjunt.
No tenia grans expectatives per aquest projecte per dues raons: d'una banda, perquè no és que sigui gaire fan de cap dels dos (tot i que trobo que últim disc d'Ozuna, del que ja vam parlar en el seu moment, està bastant bé). I de l'altra, perquè trobo que en la majoria de discos conjunts, els artistes mai aconsegueixen mostrar el mateix nivell que en els seus projectes individuals. Potser, perquè hi ha una limitació temporal que no hi ha en els àlbums d'estudi convencional. Sota el meu punt de vista, això ja ho vam veure a Oasis, el disc conjunt que Bad Bunny i J Balvin van publicar l'estiu del 2019. De fet, es fa difícil no comparar Los Dioses amb Oasis, i en aquesta comparació Anuel i Ozuna no surten ben parats.
Però tot i no tenir gaires expectatives, he de dir que el disc ha estat més fluix del que m'esperava: malgrat no sentir especial simpatia per Anuel AA, el raper porto-riqueny té unes quantes cançons que són addictives i enganxoses com per exemple Reggaetonera o Keii. I l'últim disc d'Ozuna, tenia unes quantes cançons que realment estan bastant bé. Docns el principal problema de Los Dioses sota el meu punt de vista, és que no hi ha cap cançó que acabi de resultar memorable, que se't quedi al cap després d'haver escoltat el disc i que et faci voler tornar a escoltar el disc. Sincerament, tampoc no esperava que aquest disc tingués cançons interessants en altres aspectes, però sí que m'esperava unes quants pistes que tinguessin molt ganxo. Una de les poques cançons que sí que en té és Perreo, una pista de reggaeton amb una bona producció i una tornada molt repetitiva. Però d'altra banda, la intenció que tenien amb aquesta cançó és molt explícita (començant pel títol), i això trobo que li resta punts. En tot cas, és una cançó que tot just em sembla correcta, i és la que destacaria del disc. I això ja diu molt de Los Dioses.
No acostumo a entrar a comentar les lletres dels discos dels quals parlem, ja que normalment no són l'aspecte més important per a mi, però en aquest cas he de dir que em semblen especialment dolentes (fins it tot per ser l'estil que és). Anava a posar-ne alguns exemples, però crec que ja us podeu imaginar per on va la cosa. Hi ha altres cançons, sobretot de música urbana, en les que la lletra també es fluixa, però no em sembla especialment greu perquè ho compensen altres elements. Però no és el cas de la enorme majoria d'aquest disc.
Poques sorpreses pel que fa a la producció de Los Dioses: si fem un cop d'ull als crèdits del disc podrem veure que hi han participat la majoria dels prdouctors més destacats de música urbana llatinoamericana, com poden ser Ovy On The Drums (RD), Súbelo Neo (Nena Buena), DJ Luian i Mambo Kings (Perfecto) o Tainy (Perreo, 100). Com era d'esperar, la majoria de cançons són de Reggaeton o bé de Trap, però també hi ha un parell de cançons amb un so més original: Municiones és una cançó difícil d'encasellar en cap estil música, però m'agrada la manera en què incorpora elements de la música popular llatinoamericana. I a Perfecto combinen un piano amb ritmes trap de manera bastant original.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada