Ressenya: Benjamin Ingrosso - En Gång i Tiden

En Gång i Tiden és el segon àlbum d'estudi de Benjamin Ingrosso, que va arribar a les plataformes digitals el passat divendres dia 15 de Gener. A diferència del seu àlbum debut Identification, on la presencia del suec es limitava a una cançó de l'edició especial del disc; en aquest cas Benjamin Ingrosso interpreta les vuit cançons que composen el nou àlbum en la seva llengua. El títol es podria traduir com "hi havia una vegada". 

Dos de les cançons que formen part són covers que Ingrosso havia publicat anteriorment, arran de la seva participació en un popular programa de teleivisó suec anomenat Så mycket Bättre. Es tracta de Tänd Alla Ljus i Långsamt farväl i aquesta segona va convertir-se en el seu primer número 1 a llista del seu país. I la veritat és que em fa la sensació que la resta del disc está modelat al voltant d'aquests dos covers: si bé es cert que les sis pistes restants les ocupen cançons originals que Ingrosso ha compost i produit en els últims mesos, tenen una atmosfera molt nostàlgica i plena de reminiscències a la música dels anys 70 i 80. Aquestes reminiscències les trobem a la producció, que incorpora molts elements habituals en la música d'aquestes dues dècades però difícils de trobar en la música més recent, com poden ser determinats tipus de teclats o de precussió, l'abundant presència d'instruments de corda fregada o la participació d'un cor fent les segones veus.

Per tant, és un disc totalment radicament del seu àlbum debut del 2018, anomenat Identification, i ja podeu veure que les diferències van molt més enllà de l'idioma. Tot i que a mi m'agrada interessar-me per la música d'altres països i això sovint implica escoltar cançons en idiomes que no entenc, he de reconèixer que aquest és un factor que va contribuir molt al fet que en algun punts, aquest disc se'm fes una mica pesat. Identification era un disc molt variat, on pràcticament cada cançó era d'un estil musical diferent, amb una producció molt cuidada i amb un so molt fresc. En canvi En Gång i Tiden és un disc molt menys variat i amb un so que entenc perfectament què vol emular, però a mi no m'agrada. Probablement en part perquè l'estètica que busca sigui tan allunyada de mi tant a nivell temporal com geogràfic.

En conclusió, no es pot dir que el segon treball discogràfic de Benjamin Ingrosso sigui un mal disc, però tampoc puc dir que m'hagi agradat. Aconsegueix ser molt cohesiu, però apostant tota l'estona per un so que no em fa el pes. I pràcticament podria dir que no hi reconec cap dels elements que van fer que el seu anterior àlbum Identification fos un dels meus discos preferits del 2018. És clar que la barrera lingüística també h tingut el seu pes, però no és la única raó que ha fet que En Gång i Tiden no m'hagi agradat tant com el seu predecessor ni de bon tros. Malgrat això, crec que es veu clar quines són les seves pretensions i les aconsegueix complir.