Ressenya: MA Rave Edition

Avui, dia 1 de Gener arribava a les plataformes digitals la primera novetat del 2021 que m'agradaria comentar amb vosaltres: Miss Anthropocene Rave Edition, un disc de remescles que inclou noves versions per a la majoria de cançons de l'últim disc de Grimes. I he de dir que, en general ha estat un projecte força decebedor per dues raons.

La encarregada de remesclar So Heavy I Feel Through The Earth ha estat l'artista italiana ANNA, que practicament no manté cap element de l'original fins al punt que difícilment es podria reconeixer que és una remescla. De la mateixa manera que pasarà amb moltes altres pistes del disc, ANNA aposta per un so molt obscur que sincerament se'm fa pesat. Richie Hawtin porta Darkseid al seu so techno obscur i minialista en una remescla maratoniana que supera els 10 minuts. A continuació arriba la nova versió de Delete Forever, que signa el músic de Detroit Channel Trees. Es tracta d'una remescla tech house força minimalista però amb prou elements com per no resultar monòtona (cosa que no es pot dir de bona part del disc). He de reconeixer que no és el tipus de remescla que m'hauria agradat sentir per aquesta cançó, però m'han agradat.

La DJ/Productora canadenca REZZ signa la remescla de Violence, segurament la més fidel a l'original del disc. REZZ aposta per un so bass molt contundent i futurista, mantenint pràcticament tota la vocal de l'original. Segurament, la millor remescla de Miss Anthropocene Rave Edition. A la següent pista hi trobem 4AM, en la seva versió original. És una cançó que m'encanta, però té poc sentit que aparegui en aquesta nova edició de Miss Anthropocene, si ja va aparèixer al disc original. El duo italià però establert a Berlin Tale of Us i el duo alemany Âme s'uneixer per remesclar New Gods, apostant per un so tech house i mantenint bona part de la vocal. La meva part preferida és quan la percussió desapareix per uns moments i la veu de Grimes queda acompanyada per uns sintetitzadors futuristes que arriba al voltant dels quatre minuts i mig. Té alguns moments molt interessants a nivell de timbre. El DJ/productor alemany Julien Bracht ha estat l'encarregat de remesclar My Name is Dark, un altre cop apostant per un so tech house i un altre cop amb una remescla que supera els 10 minuts.

Una altra de les meves cançons preferides de Miss Anthropocene és You'll Miss Me When I'm Not Around, i la seva remescla, que signa Things You Say, no ha decebut. M'ha cridat l'atenció el fet que no he pogut trobar cap tipus d'informació sobre aquest o aquesta artista, que no té cap altre llançament a Spotify. Aquesta nova versió aposta per un so difícil d'encasellar en cap subgènere de la música electrònica, però amb un so més lleuger que la resta de les remescles. A continuació trobem Before The Fever, l'altra cançó que apareix en la seva versió original. La presència de la versió original de 4AM encara es podria justificar, dient que és una cançó força potent, però Before The Fever, de rave, no en té res, i, per tant, queda totalment fora de lloc. El duo alemany Modeselektor han reinventat IDORU, portant aquesta cançó a un so minimalista i força experimental que no està gens malament. Per acabar, tenim la remescla que Bloodpop va fer de We Appreciate Power, que ja va sortir al 2019, poc després de l'estrena de la versió original i que està prou bé. De fet, és la que més m'agrada amb força diferència.

Ja avançava a la introducció que ha estat un projecte que no m'ha acabat de convèncer per diverses raons (alguns més objectives i d'altres més subjectives), i ara us les explicaré.

En primer lloc, no m'agrada el fet que inclgui les versions originals de dues de les cançons (sobretot en el cas de Before The Fever, que queda totalment fora de lloc ja que és més pausada). I no només no m'agrada, sinó que no entenc perquè no ha contactat dos productors més perquè facin les dues remescles que falten. Potser no té tanta importància com li estic donant, però sí que fa la sensació de que el projecte estigui a mitges.

En segon lloc, em sembla que la duració de moltes pistes és excessiva. Entenc que són remescles totalment orientades a les discoteques i que les he estat escoltat fora de context a casa meva assegut, però en tot cas em sembla que tampoc justifica que dues de les pistes superin els deu minuts de duració. Ja posats a demana m'hauria agradat que les cançons estiguessin mesclades, com Dua Lipa va fer en el seu Club Future Nostalgia.

Passant a punt més subjectius, la majoria de les remescles aposten per un so tech-house minimalista i obscur, massa monòton pel meu gust. I també he dir, que n'hi ha algunes (sobretot durant la primera meitat del disc) que trobo difícilment escoltables. Un cop més, les estem escoltant fora de context a casa i a més no és un dels meus estils musicals predilectes, però només cap comparar-les amb altres remescles dins aquest mateix projecte per veure que són a nivells diferents. 

M'agrada pensar que els discos de remescles estan tornant a posar-se de moda, i Miss Anthropocene Rave Edition inclou algunes remescles que estan prou bé, però no crec que sigui un projecte que torni a escoltar gaire i crec que el resultat podria haver estat molt més interessant.