Després de publicar a l'estiu la innecessària cançó Milf Money (Estilitzat com a M.I.L.F. $), Fergie torna amb Life Goes On, una proposta molt més decent i que en teoria és un altre avançament del seu segon àlbum Double Dutchess, el qual ja fa més de 2 anys que, en teoria, té llest; des que al 2014 va presentar L.A Love.
Life Goes On és Big Girls Don't Cry 2.0, amb una mica de sons tropical house -que tampoc acaben de quedar bé del tot, si voleu la meva opinió- potser per a que no es noti tant que és igual que una cançó del 2006. El pont realment contrasta molt amb la cançó, té un ritme més marcat i Fergie rapeja enlloc de cantar. És cert que uns anys enrere Big Girls Cry era una de les meves cançons preferides, i és molt diferent de la resta de cançons (Que acostumen a presentar un estil hip-hop); però si Fergie no sap seguir en aquesta línia sense caure en fer més del mateix, potser més val que no ho faci. A més, trobo que tant ella, com Will.I Am i els Black Eyed Peas si en algun moment decideixen tornar a treure un disc; ja han estat massa temps sense llançar res com per tornar a ser rellevants en algun moment.
Life Goes On és Big Girls Don't Cry 2.0, amb una mica de sons tropical house -que tampoc acaben de quedar bé del tot, si voleu la meva opinió- potser per a que no es noti tant que és igual que una cançó del 2006. El pont realment contrasta molt amb la cançó, té un ritme més marcat i Fergie rapeja enlloc de cantar. És cert que uns anys enrere Big Girls Cry era una de les meves cançons preferides, i és molt diferent de la resta de cançons (Que acostumen a presentar un estil hip-hop); però si Fergie no sap seguir en aquesta línia sense caure en fer més del mateix, potser més val que no ho faci. A més, trobo que tant ella, com Will.I Am i els Black Eyed Peas si en algun moment decideixen tornar a treure un disc; ja han estat massa temps sense llançar res com per tornar a ser rellevants en algun moment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada