Crítica: 24 HRS

Divendres es posava a la venda 24 HRS, el ja sisè àlbum d'estudi d'Olly Murs. Aquest disc arriba dos anys després de l'últim treball discogràfic del britànic Never Been Better, que a més va ser reeditat amb unes quantes cançons noves i el DVD de la seva gira uns mesos després. Olly Murs ha descrit 24 HRS com "Un disc sobre les ruptures amoroses, però no per això un disc trist".

El disc comença amb You Don't Know Love, el primer senzill del disc que segurament tothom que tingui interès en escoltar el disc ja coneixerà: es tracta d'una excel·lent cançó R&B sobre una ruptura amorosa, precisament el tema que -com ja us he dit- predomina a 24 HRS. El disc segueix amb la cançó Years & Years, que és d'un estil que ell toca a cada àlbum: comença trista i progressivament es va animant. No està malament, però tampoc és extraordinari ni aporta res nou. A la tercera pista ens trobem l'altre dels senzills que el britànic ha llançat a hores d'ara: Grow Up. 24 HRS segueix amb una altra cançó R&B bastant similar a la que obre el disc, però encara millor: Unpredictable. La meva preferida del disc. Tot seguit arriba Back Around, una cancçó que ja havíem pogut escoltar. El resultat és molt bo, però que potser lluïria més amb una producció diferent.

A la sisena pista ens hi trobem Deeper, una cançó que tot i ser d'un estil bastant diferent a la cançó de Calvin Harris, em recorda bastant a How Deep Is Your Love. Deeper és una cançó amb força influència del Deep House sense ser-ho i molts sons tropicals. El disc segueix amb la cançó que dóna nom al disc, 24 HRS, que és una cançó midtempo, on la veu se sent massa poc -pel meu gust- respecte a la base. A continuació ve Private, una cançó amb influències disco, però que incorpora elements Trap en algunes seccions de la cançó.. Un comninació original i que funciona bé. D'altra banda em recorda al Cake By The Ocean de DNCE.

Després venen Love You More i Read My Mind. Totes dues combinen pop amb R&B, però he trobat la segona molt més interessant. La onzena cançó és Better Than Me, on començo a tenir la sensació que es comença a perdre l'interès del disc, cosa que en part es pot perdonar perquè és la penúltima cançó de la edició estàndard. La que sí que tanca la edició més senzilla del disc és Flaws, la cançó downtempo dient "No sóc perfecte, però t'estimo" , que si no és res nou en la música encara menys ho és en la lletra.

La primera de les 4 cançons bonus de la edició deluxe i la tretzena pista en total és That Girl, una cançó pop normaleta. A continuació ve Before You Go, una cançó pop amb aires tropical house sense res destacable que comentar, però amb un resultat bo. El disc segueix amb Better Without You que no aporta res de nou, a diferència de How Much For Your Love, la cançó que tanca el disc. És una cançó d'inspiració soul, amb una instrumentació que pot recordar al Love On The Brain de Rihanna, tot i que substituint els arpegis de guitarra per pizzicatos.

En conclusió Olly Murs segueix amb la mateixa recepta de Never Been Better: una part de les cançons són les típiques cançons pop amb regust britànic que ell sempre ha fet (Bé; ell i tots els cantants sortits de X Factor) combinades amb altres d'un gènere que no acostuma a tocar. Al seu anterior disc va ser el country, i en aquesta ocasió és el R&B. Les cançons del segon grup que us he dit són molt bones, però en les primeres, sense dir-vos que no m'agraden, no hi tinc cap interès perquè no és res nou. També n'hi ha que no encaixarien en cap de les dos categories, amb sons més dance o tropicals.
24 HRS és un disc molt més que correcte, amb algunes cançons molt bones i altres de no tant; però que no s'acaba d'allunyar de l'atmosfera de mediocritat (Són discos que fa la sensació que estan fets contrarrellotge, bons però que podrien ser molt millors si haguessin passat per altres mans). que tenen tots els discos de Murs, que sent ja el sisè, si a hores d'ara no n'ha fet cap que sobresurti, no crec que el faci d'ara en endavant. M'encantaria equivocar-me.