Aquest estiu es compleixen 20 anys del llançament de Satisfaction de Benny Benassi, una producció clau en la història de la música electrònica per ser considerada el primer gran èxit comercial de l'electro house. Aprofitant aquesta efemèride, David Guetta ha volgut fer-ne una remescla que fa diversos mesos que utilitza als seus sets i que divendres finalment sortia de manera oficial. No estic en contra de la idea de posar al dia clàssics de la música electrònica i, de fet, ha estat una pràctica habitual des de fa molt temps. Però la veritat és que, a diferència de molts dels clàssics de l'EDM de finals dels anys 90 i principis dels 2000, Satisfaction no necessitava una posada al dia perquè segueix sonant totalment vigent. La remescla de David Guetta, sota el meu punt de vista, sona tan semblant a l'original que es queda sense raó de ser. És clar que és un llançament orientat als sets dels DeeJays, però és que no dona cap raó per posar aquesta remescla i no l'original que ja coneix tothom i que a gairebé tothom agrada.
Fa dues setmanes, Afrojack presentava un EP ple de noves produccions explosives orientades exclusivament als festivals. Aquesta setmana el neerlandès presenta un nou senzill d'un estil totalment diferent. Es diu Day N Night i compta amb la coproducció de Black V Neck i la veu de la cantant i compositora estatunidenca Muni Long. És una cançó house correcta en què bona part del protagonisme és per a la veu.
I Hope it Hurts és el títol de la col·laboració de Nicky Romero i la cantant novaiorquesa Norma Jean Martine, una proposta mid-tempo amb un estil de producció molt suau que sembla més de fa cinc anys que un llançament nou. Malgrat això, no trobo que soni malament ni particularment desfassada.
Acabem amb Pressure, la nova producció de Retrovision. Contrasta influències funk i una veu distorsinada que recorda a la música de Daft Punk amb un drop molt contundent de manera molt encertada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada