Com alguns de vosaltres ja sabreu, Malaa és un dels integrants del col·lectiu Pardon My French, juntament amb DJ Snake, Mercer i Tchami. Probablement sigui el menys conegut dels quatre tant dins com fora del món de la música electrònica, però amb aquest disc deixa clar que a nivell individual també és un artista a tenir en compte i que mereix, com a mínim el mateix reconeixement que els seus col·legues.
Aquest àlbum encapsula perfectament el que és la música de Malaa: és un disc enfocat al house, però també amb influències del dubstep el hip-hop més clàssic. Veure artistes francesos barrejar electrònica i hip-hop anglòfon no és res nou: David Guetta fa gairebé 15 anys que ho fa i més recentment ho han fet noms com Hugel, Aazar o DJ Snake. No obstant això, Malaa aconsegueix que les seves col·laboracions amb Fivio Foreign i Ghostface Killah tingui un fort segell personal. Però l'aspecte del disc en què més es nota el seu segell personal és en el toc desenfadat que dona a les seves produccions house, un estil que acostuma a tenir un to més seriós. Tenim produccions simples, amb pocs elements i un so molt net, com ja vam poder veure al senzill "How it Goes". Com la majoria de DeeJays/productors, Malaa no ha tingut cap pressa en publicar el seu primer treball discogràfic de llarga durada, però en lloc d'aprofitar aquest moment per canviar el seu so l'ha aprofitat per per portar el que havia fet fins ara un pas més enllà.
Don Malaa està plantejat com la carta de presentació perfecta del seu estil personal i segurament és per això que no hi trobem gaires col·laboracions. Tenim una col·laboració amb DJ Snake i el productor neerlandès Yung Feelix anomenada "Deep" que va sortir uns dies abans del llançament del disc com a últim avançament. Malgrat la col·laboració amb noms coneguts, no em sembla que destaqui per damunt de les produccions de Malaa en solitari. Com no podia ser d'una altra manera, també tenim Tchami com artista convidat. Malaa i Tchami van publicar un disc conjunt el 2018 i han fet diverses gires conjuntes. La seva nova col·laboració es diu "Discipline". És un disc que està enfocat clarament als clubs i als festivals i per això, tret de les dues col·laboracions amb els rapers que hem comentat abans, la veu té un paper anecdòtic en aquest disc, que en la majoria de casos són samples curts amb els quals Malaa va jugant.
Don Malaa és un disc que no hauria de decebre a ningú, potser no té una premisa particularment ambiciosa, però compleix el seu objectiu amb escreix. És cert que enguany no està havent-hi gaire competència, però, sens dubte, em sembla un dels albums de música electrònica més destacables del 2022.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada