Ressenya: Charlie

Charlie és el títol del tercer àlbum d'estudi de Charlie Puth, que arribava divendres passat a totes les plataformes digitals. 4 anys i mig després del llançament de Voicenotes, el cantautor estatunidenc presenta aquest nou disc que inclou un total de 12 cançons, entre les quals hi ha els diversos senzills que ha anat publicant enguany: "Light Switch", "That's Hilarious" i "Left and Right", en col·laboració amb Jung Kook de BTS.

Tot i el temps que ha passat des que Charlie Puth va publicar Voicenotes el maig del 2018 i l'estrena de Charlie, es fa difícil trobar res en aquest disc que ens faci veure el creixement de Charlie Puth com a artista. El nou disc de l'autor de "We Don't Talk Anymore" i "Attention" es limita a ser una col·lecció de cançons pop correctes però, en general, totalment oblidables. La mena de cançons que podrien posar a la ràdio i que no et sabria greu sentir de fons, però no et criden l'atenció. Com a mínim, encara que 

Charlie Puth és un gran músic, d'això no n'hi ha cap dubte. Però això no s'acaba de traslladar mai a la seva música, i aquest és el problema que trobo que tenen tots els seus llançaments. Voicenotes em va deixar amb un regust agredolç per aquesta raó. Però si bé el projecte no acabava de lluir en conjunt, com a mínim tenia un grapat de cançons que destacaven com podien ser "Boy", "The Way I Am" o "How Long". No crec que es pugui dir el mateix de Charlie: les cançons que ja ha publicat com a senzills em semblen les més destacables, i això que tampoc em semblen cap meravella.