Ressenya: Versions of me

Després d'haver trencat diversos rècords a les plataformes de streaming amb el seu senzill Envolver, Anitta estrena el seu nou treball discogràfic Versions of Me. Inclou un total de 15 pistes, entre les quals hi trobem cançons en castellà, anglès i portuguès. A banda d'Envolver, també inclou els senzills Girl From Rio, Me Gusta (amb Myke Towers i Cardi B) i Faking Love (amb Saweetie).

Precisament la primera pista de Versions of Me és Envolver, el senzill que clarament s'ha convertit en la cançó més exitosa de la carrera d'Anitta. Sobretot a nivell internacional, però també al Brasil. De fet, Envolver no només es va convertir en el primer senzill d'una artista Sudamericana (masculina o femenina) en assolir el número 1 de la llista diària mundial de Spotify, sinó que també va trencar el rècord de la cançó més escoltada a Brasil en un sol dia amb més de 4 milions de streams. La cançó que tenia el rècord fins aleshores, per cert, també era d'Anitta. Envolver és un reggaeton-pop sense massa sorpreses ni res que sigui innovador, però que té el seu encant, és terriblement enganxosa i, en definitiva, tenia tots els ingredients per convertir-se en un èxit enorme. A continuació tenim Gata, en col·laboració amb Chencho Corleone. Comença com una cançó de reggaeton old school, però als dos terços es transforma en un funk carioca. I'd Rather Have Sex ha estat una de les cançons que més m'han agradat del disc. En bona part ha estat per la seva producció, que combina amb molt bon gust uns sintetitzadors freds propis de la música house amb els ritmes, un cop més, del funk brasiler. 

Gimme Your Number és una col·laboració amb Ty Dollar Sign orientada al trap-pop i amb un sample de La Bamba que s'haurien pogut estalviar pefectament. El sample és la única cosa que la pot fer destacar minimament, i, sota el meu punt de vista, la fa destacar més aviat negativament. El disc segueix amb Maria Elegante, en col·laboració amb el londinenc Afro B. És un reggaeton suau amb tocs electrònics. Love You és una cançó pop bastant convencional, que no està gens malament. Compta amb la producció de Mike Sabath i em recorda molt a la cançó que Meghan Trainor va fer amb ell fa un parell d'anys. A la setana pista de Versions of Me recuperem una de les cançons que ja fa uns mesos que vam poder escoltar per primera vegada: Boys Don't Cry, una cançó pop frenètica, amb una tornada explosiva i una producció molt encertada però que no roba el protagonisme a la veu. Una de les millors propostes de pop pur del que portem de 2022 i gairebé us diria que mereixia l'èxit mundial que més tard ha aconseguit amb Envolver. La cançó que dona nom al disc és una proposta dance-pop bastant convencional, que tant per la lletra com per la producció i les melodies de la veu, podria haver estat un senzill de Katy Perry del 2012. No em sembla necessàriament un punt negatiu i, de fet, trobo que la fa sonar fresca en el context actual. Tant Versions of Me com Boys Don't Cry compten amb la producció de Burns.

Turn it Up combina anglès i castellà sobre una instrumental dancehall molt suau. A continuació trobem la col·laboració amb Khalid Ur Baby, que compta amb una producció protagonitzada per un loop de percussió que és gairebé idèntic al de Lo Presiento de Rosalia, però com que l'autora de Motomami ha decidit descartar-la, doncs suposem que no li sabrà greu. Més enllà d'això no està malament, però sí que és una cançó terriblement estàndard. Girl From Rio és un dels senzills que Anitta va estrenar el 2021. Com segurament recordareu, és una cançó pop amb una forta influència del trap, tant a la producció com als tresets de les estrofes, que interpola la melodia icònica de Garota de Ipanema de Jobim. La segueix un altre dels senzills que Anitta va estrenar l'any passat, Faking Love amb Saweetie. És una cançó pop molt suau amb una lleugera influència del funk. 

No és fins la tretzena pista del disc que trobem la primera cançó majoritàriament interpretada en portuguès: Que Rabão. És la única del disc i ni tan sols és completament en portuguès, ja que compta amb la participació del raper estatunidenc (i anglòfon) YG. Això sí, és la cançó del disc més propera a les tendències de la música brasilera del moment i amb diferència. Me Gusta és una col·laboració amb Myke Towers i Cardi B que Anitta va estrenar el 2020. No només trobo que és tan vella que hauria hagut de quedar fora del disc, sinó que mai m'ha acabat de convèncer. Per acabar, tenim  Love Me, Love Me una cançó pop mid-tempo que podria haver estat una balada, però que han decidit arranjar d'una manera més interessant donant-li un so tropical molt més fresc. 

Versions of Me és un disc pop correcte, però no gaire més. Sens dubte és un disc molt més encertat que Kisses, l'anterior treball d'Anitta, que ja tenia aspiracions de tenir repercussió internacional i que va passar més aviat desapercebut. Però això no és dir gaire, perquè Kisses era un disc realment fluix. Com el títol ja aniticipa, Versions of Me és un disc bastant divers, en què Anitta ens ensenya diverses de les seves facetes. I és clar que la versatilitat és el punt fort principal de la cantant brasilera. Curiosament, la faceta d'Anitta menys present en aquest disc és la de les cançons més lligades als sons del seu país. Versions of Me només inclou una cançó en portugués, i sembla que hagi estat una decisió deliberada perquè, per exemple, ha deixat fora del disc  el senzill No Chao Novinha tot i ser unamés recent i tenir més reproduccions que senzills més recents que sí que han aparegut al disc