La primera pista del disc, anomenada precisament Familia, és una introducció de 17 segons en què només s'hi pot sentir una trompeta. Realment no trobo que aporti res, m'hauria agradat que encaixés amb la següent cançó, però no és el cas. Celia és la primera cançó pròpiament dita del nou disc de Camila Cabello i podriem dir que ñes la cançó de Familia en què la influència de la música cubana té una presència més destacada. Sense anar més lluny, el títol fa referència a Celia Cruz. Un dels punts forts de Celia és la seva instrumentació, que combina una percussió sincopada molt suau, guitarres, vent metall i alguns tocs electrònics. És la cançó més destacable del disc sota el meu punt de vista, i la que més bé exemplifica el que és (o més ben dit, el que hauria d'haver estat) aquest àlbum.
A continuació arria Psychofreak, una col·laboració amb Willow Smith que tampoc no està gens malament, però que trobo no té absolutament res a veure amb la resta del disc, ni musicalment ni pel que fa a la lletra. És una cançó pop mid-tempo amb una instrumentació hipnòticament repetitiva que crea una atmosfera bastant especial. Seguim amb Bam Bam, el segon senzill oficial del disc en col·laboració amb Ed Sheeran que Camila Cabello va publicar el mes passat. Està sent una de les cançons que més estic escoltant aquesta primavera i la veritat és que trobo que barreja pop i salsa amb molt bon gust. La participació del cantautor anglès no trobo que aporti massa a nivell estrictament musica (i de fet, veure Camila Cabello interpretant-la en solitari en directe ens ho ha confirmat), però sens dubte ha ajudat a que Bam Bam funcioni millor a les llistes d'exits. La Buena Vida és una cançó que Camila Cabello havia avançat en directe però que no haviem pogut sentir en la seva versió d'estudi fins divendres. Malgrat el títol, és una cançó en anglès que interpreta acompantada d'una banda de mariachis. La segueixen dues power ballads amb produccions electròniques: Quiet i Boys don't Cry. La segona té una instrumentació una mica més elaborada, però la primera m'agrada més, encara que en alguns moment Camila Cabello pugi a un registre agut que trobo que no l'afavoreix gaire.
La vuitena cançó del disc és Hasta Los Dientes, que compta amb la col·laboració de la cantant argentina María Becerra. És una cançó amb influències funk i disco que inevitablement recorda a Todo de ti de Rauw Alejandro, no perquè s'hi assembli gaire, sinó perquè pocs altres èxits d'artistes llatinoamericans en aquest estil hem tingut en els últims anys. No només em sembla una de les millors cançons del disc. sinó que també destaca encara més pel fet que és molt diferent del que totes dues interprets acostumen a fer. Això sí, la lletra és una mica fluixa. No doubt és un reggaeton midtempo amb una producció més suau i orgànica del que acostuma a ser habitual en aquest gènere. En general, trobo que passa totalment desapercebuda.
Don't Go Yet va ser el primer avançament que Camila Cabello va estrenar d'aquest disc a finals de l'estiu passat. És una cançó més que sòlida, amb un so molt pop però amb moltíssima presència dels ritmes llatins. No és la meva preferida del disc (tot i que sí que una de les meves preferides), però havent escoltat el disc sencer, trobo que va ser la millor opció com a primer senzill de Familia. Lola és una proposta mid-tempo en col·laboració amb Yotuel que em sembla de les més fluixes del disc. Per acabar tenim Everybody at this Party, una balada molt encertada però que no ens mostra res que no hàgim vist ja en les cançons que d'aquest estil dels altres discos de Camila Cabello, que no han estat poques. Però vist d'una altra banda, també està bé que n'hi hagi una en aquest disc.
Familia és un disc correcte, una col·lecció de cançons pop amb diverses influències i estils variats que en si mateix no estan gens malament. Però trobo que com a àlbum té dos problemes bastant grossos que ja es fan evidents a les primeres escoltes: d'una banda, tenim el fet que no hi ha res que lligui les diverses cançons del disc entre elles i les separi de les dels altres projectes de la cantant. No sóc el tipus de persona que creu que tots els discos han de tenir un concepte al darrere i un so cohesiu (i encara menys els discos d'aquesta mena), però no m'agrada la sensació que gairebé totes les cançons dels altres dos albums de Camila Cabello encaixarien perfectament en aquest i la majoria de les cançons de Familia podrien haver aparegut als altres.
D'altra banda, tot i que m'agrada que les influències de la música llatinoamericana hagin tingut més presència a Familia que a qualsevol dels seus altres proejcte de la cantant, no és un disc que hagi fet una aposta valenta en aquesta direcció. El disc es queda en un punt mig entre el pop llatinoamericà i la música comercial anglòfona que acaba no sent ni una cosa ni l'altra del tot, en compte de ser les dos. És clar que no sabem si aquesta falta d'atreviment ha estat qüestió de la mateixa Camila Cabello o si ha estat la discogràfica que l'ha pressionat perquè també hi hagin cançons que puguin sonar a les ràdios dels Estats Units. Perquè aquesta és la única explicació que se'm acudeix per una cançó com Psychofreak que, tot i que m'agrada, no té absolutament res a veure amb cap altra de les cançons de Familia ni amb el concepte que vol vendre aquest àlbum.
Però una cosa que valoro molt positivament i que demostra que Camila Cabello realment ha volgut deixar-se influir per les seves arrels i no saltar a la moda de la música llatina és que en aquest disc no hi podem trobar cap cançó de reggaeton estàndard, que és l'únic que han pogut oferir les artistes generalment angòfones en els seus projectes llatins (sic), com en el cas de Selena Gomez. A Familia hi trobem influències d'estils molt diversos i instrumentacions bastant riques que fan destacar les seves cançons en un mercat saturat de reggaeton amb sons artificials. M'agradaria que els propers llançaments de Camila Cabello anessin en aquesta direcció, no només perquè m'agradi com sona, sinó perquè crec que és el camí amb què pot aconseguir que la seva música destaqui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada